Vivim realment del turisme?

Darrerament se senten força queixes locals sobre l’estat del turisme a la comarca. La principal reclamació és que els turistes cada cop pugen menys dies i gasten menys i es cerca un turisme més de continuïtat, no tan estacional.

L’estacionalitat a la Cerdanya és bàsicament de dos tipus:

- Mensual, ja que la temporada alta es dóna, bàsicament a l’agost (llevat dels darrers dies d’aquest mes), per la setmana santa i entorn les festes de Nadal (de Sant Esteve fins prop de Reis).

- De cap de setmana, sobre tot els ponts, quan n’hi ha (12 d’octubre, Tots Sants, Constitució, etc).

Això és així perquè s’ha optat quasi exclusivament per un turisme de segona residència i, aquests, degut al seu ritme de vida i a les despeses que comporta pujar a la Cerdanya, vénen només uns pocs dies l’any. A més a més, no perdem de vista que moltes segones residències estan buides, perquè s’han comprat amb ànims inversors.

Aquesta política, animada tant des de les entitats públiques (Ajuntaments, Consells comarcals, Diputacions, la Generalitat i el Govern de l’Estat) ara ens comença a passar factura. És cert que la dinàmica de construcció de segones residències genera molts diners, però després la cosa s’estanca i molts cops, ni en manteniments es genera activitat econòmica.

Crec, sincerament, que aquesta estacionalitat és nefasta per la comarca. En primer lloc, pensem en els cerdans. Ens trobem que algunes botigues i molts serveis, com bona part dels restaurants, tanquen entre setmana i només obren a partir de dijous-divendres.

Altres, tenen molt clar que els diners els fan els caps de setmana, a uns preus molts cops abusius. Però entre setmana, aquests preus es mantenen i molta gent d’aquí –que no té els sous de molta gent de Barcelona que puja els caps de setmana- no se’ls pot permetre.

Tanmateix, l’estacionalitat d’agost i d’algun mes d’hivern per l’esquí, és molt reduïda. Pensem que a altres indrets com a Roses, la temporada alta comença el juny i s’acaba el setembre (4 mesos) i a altres llocs, com Eivissa, encara s’allarga més (des del maig fins l’octubre: 6 mesos).

És evident que la Cerdanya no arriba ni als dos mesos de temporada alta, això comptant algun cap de setmana de pont en què tot s’omple.

A més a més, tenim una carència molt forta d’hotels, ja que quasi tota la gent que puja, té segona residència. Això és un peix que es mossega la cua, molt difícil de solucionar.

Per exemple, molts cops s’ha intentat muntar un congrès a la Cerdanya d’alguna professió i ha estat impossible perquè la primera cosa que demanen són 400 ó 500 places hoteleres. I d’on surten? Quin hotel té 500 places a la Cerdanya?

Fins i tot s’ha donat el cas –força patètic- de demanar trenta o quaranta places hoteleres fora de temporada i estar tots els hotels de Puigcerdà tancats. Solució: els hostes s’han hagut d’anar a França.

Tot això em porta a plantejar-me si realment vivim del turisme o si el turisme és només una excusa per justificar la indústria del totxo. Què passarà quan la construcció afluixi, tal com sembla que està començant a passar ja?

Fixeu-vos quin enrenou hi ha quan es tracta de fer plans d’ordenació del territori, plans urbanístics, concessió de llicències d’obres en segons quins indrets i què poca repercusió mediàtica tenen les accions destinades a promocionar el turisme o el fet que un hotel tanqui.

De fet, a moltes àrees de promoció dels Ajuntaments cerdans, la promoció no existeix pràcticament i es limita a l’apartat de “festes”, com si aquesta fos l’única manera de promocionar el municipi.

I per descomptat, que els Patronats de Turisme deixen molt que desitjar i que en molt rares ocasions, la promoció turística i cultural van de la mà. Potser que hi reflexionem una mica tots plegats, perquè ens està passant pel davant tothom i quan vulguem reaccionar serà massa tard.