31 de juliol 2007

Vivim realment del turisme?

Darrerament se senten força queixes locals sobre l’estat del turisme a la comarca. La principal reclamació és que els turistes cada cop pugen menys dies i gasten menys i es cerca un turisme més de continuïtat, no tan estacional.

L’estacionalitat a la Cerdanya és bàsicament de dos tipus:

- Mensual, ja que la temporada alta es dóna, bàsicament a l’agost (llevat dels darrers dies d’aquest mes), per la setmana santa i entorn les festes de Nadal (de Sant Esteve fins prop de Reis).

- De cap de setmana, sobre tot els ponts, quan n’hi ha (12 d’octubre, Tots Sants, Constitució, etc).

Això és així perquè s’ha optat quasi exclusivament per un turisme de segona residència i, aquests, degut al seu ritme de vida i a les despeses que comporta pujar a la Cerdanya, vénen només uns pocs dies l’any. A més a més, no perdem de vista que moltes segones residències estan buides, perquè s’han comprat amb ànims inversors.

Aquesta política, animada tant des de les entitats públiques (Ajuntaments, Consells comarcals, Diputacions, la Generalitat i el Govern de l’Estat) ara ens comença a passar factura. És cert que la dinàmica de construcció de segones residències genera molts diners, però després la cosa s’estanca i molts cops, ni en manteniments es genera activitat econòmica.

Crec, sincerament, que aquesta estacionalitat és nefasta per la comarca. En primer lloc, pensem en els cerdans. Ens trobem que algunes botigues i molts serveis, com bona part dels restaurants, tanquen entre setmana i només obren a partir de dijous-divendres.

Altres, tenen molt clar que els diners els fan els caps de setmana, a uns preus molts cops abusius. Però entre setmana, aquests preus es mantenen i molta gent d’aquí –que no té els sous de molta gent de Barcelona que puja els caps de setmana- no se’ls pot permetre.

Tanmateix, l’estacionalitat d’agost i d’algun mes d’hivern per l’esquí, és molt reduïda. Pensem que a altres indrets com a Roses, la temporada alta comença el juny i s’acaba el setembre (4 mesos) i a altres llocs, com Eivissa, encara s’allarga més (des del maig fins l’octubre: 6 mesos).

És evident que la Cerdanya no arriba ni als dos mesos de temporada alta, això comptant algun cap de setmana de pont en què tot s’omple.

A més a més, tenim una carència molt forta d’hotels, ja que quasi tota la gent que puja, té segona residència. Això és un peix que es mossega la cua, molt difícil de solucionar.

Per exemple, molts cops s’ha intentat muntar un congrès a la Cerdanya d’alguna professió i ha estat impossible perquè la primera cosa que demanen són 400 ó 500 places hoteleres. I d’on surten? Quin hotel té 500 places a la Cerdanya?

Fins i tot s’ha donat el cas –força patètic- de demanar trenta o quaranta places hoteleres fora de temporada i estar tots els hotels de Puigcerdà tancats. Solució: els hostes s’han hagut d’anar a França.

Tot això em porta a plantejar-me si realment vivim del turisme o si el turisme és només una excusa per justificar la indústria del totxo. Què passarà quan la construcció afluixi, tal com sembla que està començant a passar ja?

Fixeu-vos quin enrenou hi ha quan es tracta de fer plans d’ordenació del territori, plans urbanístics, concessió de llicències d’obres en segons quins indrets i què poca repercusió mediàtica tenen les accions destinades a promocionar el turisme o el fet que un hotel tanqui.

De fet, a moltes àrees de promoció dels Ajuntaments cerdans, la promoció no existeix pràcticament i es limita a l’apartat de “festes”, com si aquesta fos l’única manera de promocionar el municipi.

I per descomptat, que els Patronats de Turisme deixen molt que desitjar i que en molt rares ocasions, la promoció turística i cultural van de la mà. Potser que hi reflexionem una mica tots plegats, perquè ens està passant pel davant tothom i quan vulguem reaccionar serà massa tard.

2 Comments:

At 11:06 a. m., Anonymous jordi said...

El model econòmic actual a Cerdanya, es el mateix que existia fa 20 anys i molts empresaris es pensen que es un model etern. Quan es donin compte, la Cerdanya començarà a despoblar-se i tots es posaran les mans al cap.

 
At 12:38 a. m., Blogger Establiments familiars a Prullans said...

M'agraden molt totes les reflexions que fas sobre la Cerdanya i pel que fa a aquesta crec que fas una diagnosi prou encertada.
Pel que fa a l'hosteleria la Cerdanya és l'única comarca de CAtalunya que ens els darrers 20 anys ha perdut places hoteleres i el model de creixement actual fonamentat amb els llits freds de les segones residències hi té molt a veure.
Crec però en l'enorme potencial que encara tenim com a destinació turística. Som les muntanyes solellades d'Europa. Unes muntanyes amb un inmens patrimoni faunístic i floral però sobretot un patrimoni humà i artístic molt important. El nostre futur per a una desestacionalització del turisme passa per dependre menys del turisme metropolità de Barcelona i anar a cercar nous focus emissors més lluny. Segurament quan tinguem en funcionament l'aeroport de la Seu ens hi ajudarà però el que ens cal és modernitzar els nostres hotels, cohesionar-nos en una associació ben forta que es relacioni alhora amb altres sectors de la comarca (activitats, artesania, comerç, agricultura....).
I pel que fa a organitzar activitats com congressos crec que els patronats no saben mirar més enllà de Puigcerdà i rodalies. Nosaltres estem a Prullans, tenim 225 llits entre l'Hotel Muntanya i l'Aparthotel Ca l'Aurèn i 40 bungalows al Càmping. Tot sovint ens arriben clients de la zona de La Seu d'Urgell que no paren d'organitzar activitats i des del Patronat de la Cerdanya o des del de Puigcerdà MAI han comptat amb nosaltres per res. És com si la Cerdanya s'acabés a Bellver i més avall hi ha uns hotels, uns restaurants i una artesania de gran qualitat. Us convido a mirar la nostra web www.prullans.net i el blog que acabem de crear www.prullans.blogspot.com

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home