L’experiència templera

Un dels cursos als quals em vaig apuntar aquest any va ser el dels Templers. Aquest tema, com passa una mica amb el dels càtars, lluny dels clàssics mites sobre maçons, el sant Graal i tresors ocults als llocs més increïbles, és força interessant, tant per la temàtica en si mateixa com pel context històric en què va existir aquesta singular orde religiosa i militar.

La Universitat d’Estiu de Puigcerdà ens va portar a dos reconeguts experts en la matèria: en Joan Fuguet i la Carmen Plaza. Tanmateix, per parlar-nos de la curiosa i poc habitual connexió entre templers i càtars, també va ser-hi present un dels principals entesos en la matèria i assidu d’altres edicions: l’Antoni Dalmau.

Va ser tota una lliçó d’història, arquitectura i política que ens varen donar en un parell de tardes, força denses però molt interessants, on se’ns va parlar dels orígens, creixement i caiguda de l’Orde dels Templers, així com d’algunes de les principals comandes templeres a Catalunya.

El curs també va servir per desfer mites fantasiosos sobre els Templers, així com per assabentar-nos que a la Cerdanya, els Templers disposaven d’unes quantes possessions, depenents de la comanda de Puig-reig, població que vàrem visitar en una excursió el cap de setmana.

La sortida, a part de l’interès de veure l’amfisbena –una estranya connexió entre Templers i Càtars- així com diferents esglésies i cases fortificades que varen pertànyer als Templers, em va fer reflexionar sobre el lamentable estat de conservació d’alguns d’aquests monuments patrimonials.

Molts cops em queixo que a la Cerdanya no es cuida el patrimoni i que vivim a esquenes d’aquest, però vaig veure que a Puig-reig la cosa és encara pitjor. Moltes de les esglésies es troben en molt mal estat. Les restes del castell templer de Puig-reig han estat transformades en una casa privada i l’amfisbena és desconeguda per la major part de la gent. Ni tan sols hi ha indicacions sobre el tema.

Un altre edifici emblemàtic, el mas Periques, és privat i està llogat, per la qual cosa és impossible de visitar-lo per dins i així successivament. Si li afegim la desastrosa restauració del pont medieval, arribem a la conclusió que les coses es poden fer molt pitjor que a la Cerdanya en quant de preservació i divulgació del patrimoni.

És una llàstima, però sembla que l’única cosa que mou l’interès dels habitants del nostre país és el futbol i les telesèries. En fi, nosaltres mateixos…