Paraules sobre el futur

Dins del marc de l’Universitat d’Estiu de Puigcerdà es varen realitzar una sèrie d’actes on es va parlar molt sobre el futur de la comarca. Un va ser la conferència inaugural, a càrrec del físic Josep Enric Llebot; una altra va ser una taula rodona on diferents experts van opinar sobre la sostenibilitat a la comarca i, finalment, vam poder escoltar un discurs de la consellera de Sanitat, Marina Geli, parlant sobre el futur hospital transfronterer.

A la conferència sobre el clima futur a la Cerdanya se’ns va explicar, de manera força planera i entenedora com podria ser, segons els actuals models climàtics, el clima futur de la comarca. Resumint: no gaire diferent de l’actual, però amb episodis cada cop més freqüents d’onades de calor i, possiblement, amb menys neu.

Això fa temps que se sent, com una remor de fons i és natural que causi preocupació en el sector turístic que viu, en bona mesura de la temporada d’hivern, que depèn bàsicament de les precipitacions en forma de neu.

Curiosament, les estacions d’esquí no semblen massa preocupades. Així doncs, responsables de La Molina van declarar fa poc que no preveien actuacions especials per aquest fet diferents de les que ja vénen realitzant. D’altra banda, es continuen fent pistes d’esquí a baixa cota com si el clima no hagués de canviar mai, amb el perjudici obvi envers el medi ambient.

També es parla d’instal·lar canons de neu artificial a les pistes d’esquí nòrdic de la comarca, si bé els responsables d’aquestes pistes no ho acaben de veure clar.

Tanmateix, si el clima canvia, no només afectarà la temporada d’hivern. Estius més secs i calorosos poden fer menys atractiva la presència d’estiuejants que podrien migrar cap a climes més atlàntics o vers latituds més septentrionals.

A la taula rodona sobre sostenibilitat es van sentir moltes opinions. La principal conclusió que trec de tot el que es va dir és que molt poca gent: empresaris, polítics, etc, pensen fer gaire cosa per canviar l’actual model econòmic basat únicament en la indústria del totxo. Vaja, que ja els està bé. Sí, d’acord, algun dia s’acabarà, però de moment aprofitem-nos tant com poguem i ja parlarem més endavant.

Trobo que aquesta actitud és, bàsicament, estúpida, poc pràctica i mancada de la més mínima visió de futur. Clar que, tenim el que tenim i així estan les coses. En qualsevol cas, alguna proposta es va sentir, com la de centrar l’economia turística en fer camps de golf.

Encara que això dels camps de golf no fos una burda excusa per edificar més i més a la plana cerdana i encara que no tinguéssim ja uns quants de camps de golf, sembla que els promotors de la idea ignoren un parell de fets bàsics: que a la Cerdanya la gespa no es fa de manera natural en cotes baixes, que cal regar-la i que cada cop en tenim menys d’aigua i que, d’altra banda, de debò podem competir amb qualsevol altre indret de l’estat afectat pel clima atlàntic on fer camps de golf és molt més competitiu?

En fi, que hi ha qui ens vol fer combregar amb rodes de molí. No vull ser malpensat, però el promotor d’aquesta idea es dedica a vendre cases i els camps de golf sempre porten aparellada construcció de cases. Al menys els d’una certa magnitud.

Potser el que més em va agradar, a part d’un parell d’intervencions del públic que van deixar a caldo algun dels ponents, van ser les paraules d’un dels membres de la taula rodona que va dir que èrem els cerdans qui ens havíem de moure per solucionar els nostres problemes i per trobar alternatives a la construcció, que sembla que va de baixa, que ningú no vindrà a solucionar-nos-ho ni a portar-nos solucions miraculoses. Espero que algú estigués escoltant.

Finalment, al sopar de clausura, la consellera Geli ens va parlar del futur hospital transfronterer, projecte que encara no ha començat a construir-se però sobre el qual s’han bastit tot tipus d’esperances, projectes i especulacions. La consellera es va comprometre a fer d’aquest hospital, un hospital universitari.

Com que no va entrar en detalls tampoc em queda gaire clar a què es referia. De tota manera, qualsevol opció serà bona si serveix per augmentar les possibilitats de futur a la comarca. Clar que, com que als polítics del país ja me’ls conec, si no es va mullar clarament és perquè tampoc ho devia tenir massa clar.

Dit d’una altra manera, qualsevol cosa que millori l’actual status serà ben rebuda, però no esperem que ens posin una càtedra universitària, perquè em temo que això és esperar massa. Les Universitats les reserven per a les grans ciutats i al Pirineu no en tenim cap de gran ciutat. Vaja, que ens hi posem fulles, com sempre.

En fi, paraules i més paraules per parlar del futur de la comarca. És bo que se’n parli, però potser fóra millor que es fes alguna cosa, perquè sembla que se’ls escapa tota la força per la boca. Així i tot, benvingudes siguin.