Una pedra menys en el mur

Llegeixo en premsa que el Consell comarcal de la Cerdanya i la Comunitat de Comunes de l’Alta Cerdanya estan impulsant la creació d’un ens transfronterer, amparat en la legislació francesa i reconegut per la Unió Europea que actuaria en diversos projectes comuns com si la frontera no existís.

No és la primera iniciativa en aquest sentit. L’existència d’uns serveis comuns a la conurbació de Puigcerdà-Bourg-madame o bé la imminent creació de l’Hospital transfronterer, així com múltiples iniciatives comunes són prova de la voluntat de superació d’un fet polític que ha separat germans de tots dos costats de la ratlla de manera artificial i del tot inútil.

No sé si el projecte tirarà endavant o servirà de gran cosa, però és una iniciativa més en la bona direcció, a l’igual que l’Hospital transfronterer (que, per cert, ha guanyat un premi europeu com a projecte recentment).

També és cert que el diable està als detalls. Veurem com es realitzen i es concreten materialment aquests projectes. Però hauríem d’apostar per donar un vot de confiança en tot allò que representi l’eliminació, sinó total, com a mínim important, de la ratlla fronterera.

Fins i tot ja hi ha alguna entitat financera espanyola que pot concedir hipoteques d’habitacles de l’altre costat de la frontera, gràcies a l’autorització del Banc de França.

Potser els avenços més importants van ser la supressió de les duanes i la introducció de l’euro com a moneda comuna. A partir d’aquest moment, una gran quantitat d’espanyols es comencen a fer la seva primera o segona residència a l’altre costat de la frontera, desdibuixant-la una mica més.

L’euro ha fet molt també. El poder anar a comprar a qualsevol de tots dos costats sense necessitat de canvis més o menys arbitraris i farragosos, ha permès que la llibertat de circulació i de comerç s’hagi incrementat notablement entre tots dos costats de la frontera.

La supressió dels punts de control i l’entrada dins de l’espai comú de seguretat europea (el tractat de Schengen), també ha facilitat molt el trànsit de persones, cosa no sempre desitjable en allò relatiu a la immigració il·legal.

En tot cas, la frontera continua existint. Hi ha unes fites pètries i inamovibles que en donen testimoni. Però ja no hi ha filferros –reals o metafòrics- que impedeixin la circulació. Molts puigcerdanesos tenen la seva casa a Bourg-madamme, a Càldegues o a Ur. Igualment, molts francesos vénen a treballar i a comprar a Puigcerdà o neixen al nostre Hospital, que és el de referència per a tota la comarca. És així com es construeix el futur: pas a pas, pedra a pedra.