El jovent i Puigcerdà

Llegeixo a la premsa unes declaracions de la nova tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà en les quals afirma, resumidament, que els joves puigcerdanesos (i crec que cerdans, per extensió) no s’assocïen i tendeixen a marxar a Barcelona.

Aquests temes, ja els he comentats algun cop en el bloc. Sobre el tema de marxar a Barcelona, poca cosa puc afegir. Si no hi ha oportunitats laborals per moltes professions especialitzades, poc futur poden tenir a la comarca. És una llàstima, però hem optat per un model bàsicament turístic i constructor i aquestes són algunes de les conseqüències que això comporta.

A la llarga, la població s’envellirà i haurem de recórrer, com ja estem fent, a la immigració, perquè tota la gent jove (o quasi tota) ens haurà marxat a Barcelona o a altres indrets amb més oportunitats. A més, posem-nos en la pell d’una noia o noi jove quan arriba a una ciutat per qüestions d’estudis. Generalment sol quedar enlluernat per la gran quantitat d’oferta de lleure i de relacions personals de què pot gaudir. Aquest jove, un cop adaptat a la vida de ciutat, difícilment tornarà a la seva terra, que veurà llunyana i potser un xic atrassada.

Jo no sóc dels que opinen així. Vaig tornar i vaig muntar una empresa de software que, gràcies a l’esforç de molta gent, avui funciona molt bé i que duri. Amb això vull dir que és possible fer coses a Puigcerdà al marge del totxo i del turisme, però cal arriscar-se i posar-s’hi de debò. Però és clar, la major part dels joves prefereixen anar a allò segur.

Segons estudis recents, molt pocs joves muntarien una empresa. Prefereixen un lloc fix i segur, com una plaça de funcionari, la màxima aspiració del jovent, cosa que diu molt poc a favor del país i del seu esperit emprenedor. L’hem perdut, potser?

Pel que fa a l’altre assumpte, el del associacionisme, no sé si, com diu a l’entrevista, és un problema degut a la manca de tradició. La veritat és que d’associacions a Puigcerdà n’hi ha. Potser no moltes, però també hem de tenir en compte que som els que som. També és cert que la major part de l’associacionisme deriva cap a temes esportius i, en menor mesura, cap a temes culturals.

Per què no trobem joves a les associacions o, directament, associacions de joves? En el primer cas, val a dir que la major part de les associacions puigcerdanenques estan molt envellides i que possiblement els hi cal un relleu generacional urgent. Ara bé: existeix aquest relleu? És a dir, hi ha prou joves que vulguin acceptar-lo? Pel que fa a la manca d’associacions de joves… bé, el jovent sempre ha estat molt independent i a la nostra comarca potser encara més.

Hi ha molta desconfiança envers l’associacionisme, potser perquè sona a política o a burocràcia. Però els joves haurien d’entendre que, només agrupant-se i lluitant pels seus objectius, tindran alguna possibilitat d’aconseguir quelcom. Per separat, poc obtindran. Però això és picar sobre ferro fred.

Des d’aquí li desitjo a la nova tècnica municipal de Joventut tota la bona sort i l’entusiasme del món. Tant de bo que aconsegueixi alguna cosa i que el jovent desperti d’aquesta letargia en què sembla immers. Fóra una bona notícia per al nostre futur.