28 de febrer 2007

El jovent i Puigcerdà

Llegeixo a la premsa unes declaracions de la nova tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà en les quals afirma, resumidament, que els joves puigcerdanesos (i crec que cerdans, per extensió) no s’assocïen i tendeixen a marxar a Barcelona.

Aquests temes, ja els he comentats algun cop en el bloc. Sobre el tema de marxar a Barcelona, poca cosa puc afegir. Si no hi ha oportunitats laborals per moltes professions especialitzades, poc futur poden tenir a la comarca. És una llàstima, però hem optat per un model bàsicament turístic i constructor i aquestes són algunes de les conseqüències que això comporta.

A la llarga, la població s’envellirà i haurem de recórrer, com ja estem fent, a la immigració, perquè tota la gent jove (o quasi tota) ens haurà marxat a Barcelona o a altres indrets amb més oportunitats. A més, posem-nos en la pell d’una noia o noi jove quan arriba a una ciutat per qüestions d’estudis. Generalment sol quedar enlluernat per la gran quantitat d’oferta de lleure i de relacions personals de què pot gaudir. Aquest jove, un cop adaptat a la vida de ciutat, difícilment tornarà a la seva terra, que veurà llunyana i potser un xic atrassada.

Jo no sóc dels que opinen així. Vaig tornar i vaig muntar una empresa de software que, gràcies a l’esforç de molta gent, avui funciona molt bé i que duri. Amb això vull dir que és possible fer coses a Puigcerdà al marge del totxo i del turisme, però cal arriscar-se i posar-s’hi de debò. Però és clar, la major part dels joves prefereixen anar a allò segur.

Segons estudis recents, molt pocs joves muntarien una empresa. Prefereixen un lloc fix i segur, com una plaça de funcionari, la màxima aspiració del jovent, cosa que diu molt poc a favor del país i del seu esperit emprenedor. L’hem perdut, potser?

Pel que fa a l’altre assumpte, el del associacionisme, no sé si, com diu a l’entrevista, és un problema degut a la manca de tradició. La veritat és que d’associacions a Puigcerdà n’hi ha. Potser no moltes, però també hem de tenir en compte que som els que som. També és cert que la major part de l’associacionisme deriva cap a temes esportius i, en menor mesura, cap a temes culturals.

Per què no trobem joves a les associacions o, directament, associacions de joves? En el primer cas, val a dir que la major part de les associacions puigcerdanenques estan molt envellides i que possiblement els hi cal un relleu generacional urgent. Ara bé: existeix aquest relleu? És a dir, hi ha prou joves que vulguin acceptar-lo? Pel que fa a la manca d’associacions de joves… bé, el jovent sempre ha estat molt independent i a la nostra comarca potser encara més.

Hi ha molta desconfiança envers l’associacionisme, potser perquè sona a política o a burocràcia. Però els joves haurien d’entendre que, només agrupant-se i lluitant pels seus objectius, tindran alguna possibilitat d’aconseguir quelcom. Per separat, poc obtindran. Però això és picar sobre ferro fred.

Des d’aquí li desitjo a la nova tècnica municipal de Joventut tota la bona sort i l’entusiasme del món. Tant de bo que aconsegueixi alguna cosa i que el jovent desperti d’aquesta letargia en què sembla immers. Fóra una bona notícia per al nostre futur.

3 Comments:

At 7:58 p. m., Anonymous jordi said...

Podria col•locar la primera pedra de tot això aquesta persona que ha estat contractada. Al meu poble no feia falta muntar associacions ni res per l’estil, quedàvem i fèiem qualsevol cosa, una ruta turística, un campionat de futbol sala, un concurs de fotografia, etc… ningú de cap estament feia falta que ens digues quelcom. El que possiblement abans de fer res, es tindria que ensenyar al jovent a relacionar-se entre ells i no formar grupets i odiar als demes com fins ara. Una vegada passi això, tot pot anar de manera natural.

 
At 10:43 p. m., Anonymous Anònim said...

Des del punt de vista d'un ceretà de cap de setmana, costa molt relacionar-se amb el jovent per diverses raons. El cap de setmana molta gent aprofita per marxar a fora a veure món (eh! sabadellenc), de compres o simplement a esquiar. La nit del dissabte potser si que és un punt crític per retrobar molta gent que no acostumes a veure, però l'activitat que les hores i els indrets generen no van molt més enllà de la consumició d'alguna droga legal o d'alguna d'il·legal i si hi ha sort un intercanvi de fluids.

Hi han festes com la del llac que serveix per fer grupets esporàdics de gent, sovint acaben tots barallats i pleguen. Però hi ha grups que creixen treballant i compartint vivències. Entre setmana tret de possibles activitats tipo tallers que puguin engrescar, la gent que treballa segurament vol arribar a casa per descansar. Aquí els més joves potser tenen un lleuger aventatge.

Vaja que excepte per emborratxar-se o anar a sopar costa reunir gent i a vegades ni així. La meva experiència és aquesta, tinc molts amics però costa veure'ls. Només hem d'anar a un partit de hockey i veure que llevat de pocs la resta anem tots per lliure. Potser és una qüestió de caràcter ceretà...

Durant una temporada vam intentar quedar per fer partidets de futbol el diumenges pel matí. Un desastre a mig termini, gent que sortia i no volia sacrificar hores de son.

Sembla un encert la contractació d'algú força jove (uns 26 ó 27 anys, per cert s'escriu Ivette) i que coneix de primera mà el poble, no oblidem que tot i no ser originària de la comarca fa temps que hi viu la seva família i ella va passar per l'institut on vam coincidir. Ganes per fer coses segur que no en falten, ja es veurà fins on recolzen la seva iniciativa i empenta, que no és poca.

Salut!

 
At 11:23 a. m., Anonymous mercè said...

No cal treure hores de son per fer activitats. Qui diu que no es pot jugar a futbol, basquet o qualsevol altre cosa a les nits. Podem veure l’exemple de Gijón, Oviedo, Fuenlabrada. Activitats nocturnes ( a part de veure alcohol ) per fer coses. Advertència: els local d’oci nocturn de Gijón, van intentar denunciar a l’ajuntament, per competència deslleial, no van arribar en lloc els venedors de droga legal.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home