Qui tem l’efecte hivernacle?

És curiós el soroll informatiu que patim darrerament amb el tema de l’escalfament global i del canvi climàtic. Com que no neva, ara de cop, ens n’adonem que això del canvi climàtic anava de debò, que no era una paranoia dels pobres científics tancats als seus laboratoris com si de torres d’ivori es tractés.

Doncs vaja quina una! Que hi ha escalfament global és més que evident. Molts pocs científics ho neguen. Que aquesta sigui un dels símptomes del canvi climàtic, tampoc ho nega gaire gent. Les discrepàncies provénen, més aviat, a l’hora d’atribuir responsabilitats.

Vaja, que hi ha tot un seguit de científics, no molts cal dir-ho, que sigui per bona fe, sigui perquè estan pagats per les indústries contaminants, que no tenen tan clar que el canvi climàtic sigui obra exclusiva de la mà de l’home.

És cert que, en altres eres geològiques, hi ha hagut escalfaments i refredaments globals en els quals l’home no ha tingut res a veure per la senzilla raó que no existia encara. Però això no vol dir que ara i aquí l’home no sigui responsable de bona part, per no dir, de la totalitat del canvi climàtic observat.

Una cosa que cal remarcar és que el fet que no nevi o no plogui no té perquè tenir res a veure amb el canvi climàtic. D’anys bons i dolents, de pluja i de neu o de sequera n’hi ha hagut sempre. Els models climàtics per ordinador no deixen clar què passarà amb la precipitació quan augmenti la temperatura. De fet, en alguns llocs hi haurà més sequera, però en d’altres, les precipitacions augmentaran.

Això és així perquè la precipitació no només depèn de la temperatura, sinó de la insolació, el règim de brises i la circulació atmosfèrica general, factors tots ells molt complexos com per fer prediccions lineals del tipus ”si augmenta la temperatura, plourà menys”.

A més, el canvi climàtic no és una cosa súbita. Es nota molt a poc a poc, amb petits canvis. Així, cada cop hi haurà mesos més calorosos i menys gelades. De fet, això ja ha succeït. Com que a l’atmosfera hi ha cada cop més energia, aquesta s’ha d’alliberar d’alguna manera, així que no és estrany que tinguem més ciclons i tempestes tropicals.

Voleu exemples clars del canvi climàtic? El pol nord es desfà i el nivell del mar comença a pujar. Massa lluny? Aviat al Pirineu no quedaran glaceres, és qüestió d’un parell o tres de dècades. Poc visible? La vegetació se’n ressenteix: el faig està perdent el gen que el protegeix de les glaçades i els pins, cada cop més debilitats per les altes temperatures i per la pluja àcida, pateixen l’atac de la processionària de manera massiva i cruel.

Què passarà a partir d’ara? Doncs res. Un dia d’aquests caurà una gran nevada i ningú no recordarà res del canvi climàtic, s’esborrarà miraculosament de la memòria. Fins la propera. I és que la major part de la gent només se’n recorda de santa Bàrbara quan trona!