Crits per a tots els públics

Els que em coneixeu ja sabeu que sóc un gran aficionat a l’hoquei gel. En particular, segueixo amb molt d’interès les evolucions del meu equip: el Club Gel Puigcerdà. Així doncs, cada vegada que tinc l’ocasió, vaig al Palau de Gel de Puigcerdà a veure’ls jugar. Fins i tot algun cop m’he desplaçat a una altra localitat per animar-los.

Però hi ha una cosa que em molesta moltíssim d’aquests partits i que no és cosa només de l’afició puigcerdanesa, ja que en altres llocs passa el mateix. Em refereixo als crits desqualificadors.

Prenem un clàssic: un Jaca-Puigcerdà. La primera cosa que veiem és que quan els contrincants surten a la pista la gent els xiula. Bé, si la cosa no passés d’aquí, no deixaria de ser anecdòtic.

Una altra mostra antiesportiva és quan l’equip local perd. Indefectiblement se la carreguen els àrbitres. Fa gràcia: la culpa sempre és dels àrbitres. Fins i tot quan entre ells sol haver-hi algun puigcerdanès. Però és igual, les derrotes es paeixen malament.

Però hi ha un punt en què les coses no deixen de ser el que són i a mi em desagraden moltíssim. Es tracta dels crits burlescos i insultants de l’afició contra el contrincant, o potser hauria de dir contra l’enemic? Perquè això és el que sembla.

El que més em preocupa no és l’antiesportivitat, la manca d’educació i d’elegància. El que més em fot és que a l’hoquei hi van nens petits. Ja sabem que els nens no necessiten anar a l’hoquei per aprendre paraulotes i per veure actituds violentes. Al seu entorn en tenen per donar i per vendre.

Però aquí hi ha un plus que en altres indrets no hi és: hi van amb els pares, que criden com a energúmens i, molts cops, ensenyen a cridar les mateixes barbaritats als seus fills. Això és donar exemple i la resta són tonteries.

Per favor. Ja sé que molta gent va només a l’hoquei a esbravar-se, que molts ni es coneixen el reglament i que protesten qualsevol cosa, ja sé que això passa a tots els esports i ja sé també que sempre ha estat així. Però no per això em fareu comulgar amb rodes de molins. No està bé.

No podem ser una mica més senyors? Animar el que calgui. Protestar el que convingui. I si cal, acollonir l’adversari, tot i que això ho veig difícil, perquè tothom sol tenir força experiència en aquestes coses. Però si us plau, no feu servir les criatures com a armes acústiques, perquè això no beneficia ningú i demostra el cop cervell que alguns pares tenen.