Renfe una altra vegada

El Ministeri de Foment ens torna a recordar molt gentilment que som una província del tercer món, deixada de la mà de Déu, una comarca de muntanya, allunyada de l’interès general dient que no pensen fer cap inversió significativa per millorar l’estat actual –deplorable, penós, patètic- de la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà (o si ho preferiu, Barcelona-La Tor de Querol).

Quina sorpresa, oi? Ja ningú no se’ls creu a aquests polítics de pa sucat amb oli quan se’ls omple la boca abans de les eleccions de torn, prometent-nos que, aquest cop sí que ens arreglaran la línia del tren. Però el gat vell, de l’aigua fuig i ja no ens enganyen pas.

Després d’haver passat governs de tots els colors i tendències, el resultat ha estat sempre el mateix: com a molt, posar un pedaç perquè la línia no s’ensorri i pugui portar algun esquiador a la Molina en temporada d’hivern, però poca cosa més. La resta ja tenim el túnel del Cadí (de pagament encara, naturalment) i ja ens espavilarem com podrem.

Per què l’estat no vol invertir en aquesta línia? La resposta oficial és que no ho fa perquè és deficitària. Clar que ho és! Si per anar de Barcelona a Puigcerdà en tren podem anar a Saragossa en cotxe! Això el dia que el tren no descarrila o s’ha d’esperar una hora en alguna estació perduda perquè la via és d’un sol sentit.

Encara que la línia connecta amb França, penseu que és d’ample internacional? I ara, quins luxes que han de tenir aquests cerdans! Que es fotin! Potser si algun dia ens convertim en capital de província ens posaran l’AVE fins a Madrid, però de moment, res de res.

A llarg termini, només hi ha dues opcions: o ens tancaran la línia o bé se la traspassaran a la Generalitat. La segona opció em sembla magnífica, però abans que l’Estat l’arrangi, que amb la d’impostos que surten cada any de la Cerdanya i de Catalunya en general, bé ens podrien donar allò que ens correspon. Però no, és clar, hi ha altres zones més necessitades d’inversions a Espanya. A Barajas, per exemple, encara es poden fer més terminals i als accessos de Madrid, encara s’hi poden fer més circumval·lacions, per posar un parell d’exemples.

No vull fer demagògia. Ja em sembla bé que les grans ciutats, importants pols generadors de riquesa tinguin bones comunicacions i bones infraestructures, però que no s’oblidin de la muntanya. Sí, la mateixa muntanya on molts d’aquests polítics de pa sucat amb oli tenen la seva segona o tercera residència i a on vénen a esquiar. Clar que vénen en cotxe amb xofer i, és clar, no han d’agafar la trista, pobra i esgarrada línia Puigcerdà-La Tor de Querol.