Ja arriba el Nadal

Sí, ja sé que és molt fàcil ficar-se amb les dèries consumistes que ens agafen a tots pel Nadal, però és que em temo que estem arribant a uns extrems preocupants. No són només els torrons, els dinars, els sopars, els regals de Nadal, els regals de Reis, la nit de Cap d’Any, les targes de felicitacions, l’amic invisible, la decoració, la loteria, les quines, el cava, les ves, etc, és que tot, absolutament tot aquests dies incita a consumir.

Els carrers, les ciutats i els pobles esdevenen aparadors immensos plens de llumetes i coloraines, molts cops amb una musiqueta angelical de fons que ens condueix a comprar i consumir més i més.

No seré jo qui defensi el sentit religiós clàssic d’aquestes dates, tot i que no oblidem que molt abans que existís el cristianisme ja se celebrava el Nadal per aquestes dates. Clar que llavors es deia festivitat del Sol invicte o bé, simplement, solstici d’hivern.

Abans, per sant Esteve es feien els canelons amb les restes dels tiberis del dia de Nadal. Ara no, som massa fins com per reaprofitar res. Els canelons han de ser fets expressament per a l’ocasió.

Crec que ens estem passant. Això cada cop és més exagerat. Abans ens conformàvem amb escriure cristmes; ara, hem de fer trucadetes amb el mòbil o, com a mínim, enviar sms a les persones que figuren a les nostres quilomètriques agendes.

I com no, si és possible celebrar el Cap d’Any ben lluny, ni que sigui a Austràlia, on ara mateix és estiu, millor que millor. I l’esquí. Que no podem anar al Pirineu perquè no hi ha neu? Doncs agafem un vol de baix cost i cap als Alps. Clar que allà les coses no pinten gaire millor.

Abans la gent mirava el concert de començament d’any per la tele. Ara moltes poblacions han volgut gaudir in situ d’aquesta tradició i lloguen orquestres que els endolcin musicalment l’entrada de l’any.

Pertot arreu on miro, només veig més i més consum, més i més energia, més i més activitat. I quan tot s’acaba la nit de reis… comencen les rebaixes del gener!

Nadal s’ha convertit en una festivitat totalment sincrètica. Que es posen a lluitar el Papà Noel i els Reis? Doncs celebrem-los tots dos. Tortell de Nadal o de Reis? Doncs tots dos. Alguns fins i tot es donen regals el dia de Cap d’Any.

No ho sé, potser fóra bo d’habilitar algun dia en què poguéssim gaudir de les coses senzilles. El Nadal en teoria ja era això: estar amb la família, amb els éssers estimats. Però em penso que cada cop queda menys temps per a això: ens hem de vestir, maquillar, pentinar, portar els regals, fer tiberis inacabables i dormir la mona. Així no hi ha manera!