11 de desembre 2006

De pont

Generalment els ponts els aprofito per llegir i descansar, però aquest ha estat atípic. Primer, va ser un viatge llampec a Osca i Jaca per veure el partit d’hoquei entre el Puigcerdà i el Jaca. Tot es va decidir en minuts dimarts pel vespre, tot sortint de l’oficina.

Dimecres al migdia vam sortir cap a Osca, on ens vam trobar amb el nostre amfitrió, en David Jarne, DJD pels amics. Després vam anar tots plegats a sopar a Jaca una super mega hamburguesa i acte seguit, cap a la pista del Jaca, a la qual li queden pocs dies, ja que la tiraran a terra i hi faran un balneari. Vam poder veure al costat, la nova pista semiesfèrica, una passada!

El partit va ser d’infart. El Puigcerdà perdia 1-5 quan prop ja del final, va remuntar a un 6-6, cosa que el deixa primer de la lliga regular i únic equip invicte, ja que tot han estat victòries i un empat.

L’afició del Jaca, realment cridanera. Al darrere teníem les animadores de l’equip femení, amb un ampli repertori de crits d’ànim per al seu equip i d’insults per al nostre. No gosàvem celebrar gaire els gols del nostre equip per por que ens linxessin.

Al sortir, una de les noies que venien d’acompanyants de Puigcerdà es va trobar el seu cotxe ben rallat. És una vergonya que hi hagi gentussa que no sàpiga distingir entre un partit esportiu i la vida real. Però en fi, què li farem, de brètols n’hi ha pertot arreu.

Després vam sortir una estona per Jaca, on vam poder observar que quasi tota la vida nocturna es concentra en un seguit de pubs i bars musicals, molt propers entre ells. No hi ha discoteques, però els locals són temàtics: hi ha un bar medieval, un bar irlandès, etc. La varietat s’agraeix. Després vam agafar el cotxe i cap a Osca a dormir.

Dijous per la tarda, un cop retornat del viatge de Jaca, amb parada obligada a Binéfar, vaig passar un parell de dies amb un amic teleco de Sabadell, l’Aleix. Li vaig ensenyar a corre-cuita alguns racons de la Baixa i de l’Alta Cerdanya. Un d’ells, l’església de Sant Serni de Coborriu, a la vall de l’Ingla, que en aquesta època presenta un aspecte d’allò més romàntic.

També vam intentar d’anar a passejar a Guils Fontanera, però entre l’enorme quantitat de gent que feia que allò semblés les Rambles de Barcelona i que se’ns va posar a ploure, vam haver de deixar-ho córrer.

Van ser un parell de dies fantàstics i molt agradables, tot discutint de les nostre coses i de friquismes diversos, com la passió per la ciència ficció que ens uneix.

Finalment, diumenge per la tarda, concert de piano al Museu cerdà de la mà del puigcerdanès Marc Freixes, que va tocar meravellosament obres de Mozart, Brahms, Schubert i Liszt, entre d’altres.

En fi, uns dies d’allò més complets i esgotadors. Ara, tornem a la feina.

1 Comments:

At 6:54 p. m., Anonymous DjD said...

Qué pena que, por no saber catalá no llego a enterarme de todo el artículo. Parece interesante...
jeje

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home