Monocultiu

L’Isidre Domenjó es preguntava en un article fa uns dies si anem cap a un Pirineu sense neu. Tanmateix, també remarcava que les comarques menys depenents de la neu han estat les que menys anul·lacions han sofert per la bonança meteorològica d’aquests dies.

La Cerdanya és una d’aquestes comarques afectades. La dependència de la neu és enorme i afecta a molts sectors i a la major part de la població activa del territori. No aprenem mai dels errors?

Ja ha passat molts altres cops en molts indrets que l’exhauriment o trasllat d’una determinada indústria que donava de treballar a la major part de la població d’un lloc ha provocat el col·lapse econòmic de tota una regió. És el perill dels monocultius.

I la Cerdanya viu del monocultiu del turisme, sobre tot lligat al turisme hivernal. Fins i tot la construcció en depèn en bona manera. Però sembla que les autoritats locals i comarcals no es preocupen gaire del futur de la comarca. Per què serveixen doncs els governants?

La Cerdanya, com moltes altres comarques pirinenques tenen molts més recursos que la neu. Tenen boscos, paisatge, esports, mitologia, història, gastronomia, etc. Fins i tot hi ha casos d’empreses d’alta tecnologia que s’hi han instal·lat. Però els arbres no ens deixen veure el bosc. Tot gira envers la neu i el totxo.

L’imminent i més que palpable canvi climàtic farà que en aquestes contrades pirinenques nevi menys que de vell antuvi i de manera molt més irregular. Una primera opció potser serà instal·lar més canons de neu, però l’escassetat d’aigua i les altes temperatures en limitaran el seu ús.

Per tant, crec sincerament que el més intel·ligent per a tothom fóra que anéssim cercant seriosament altres alternatives al turisme de neu per a un futur no gaire llunyà. Tothom hi sortirà guanyant.

I això caldria fer-ho ja. No val començar-s’ho a mirar d’aquí a deu anys, quan els problemes comencin a ser irresolubles. Tampoc crec que sigui cosa només dels polítics. Caldria que tots els sectors econòmics i socials de la comarca s’impliquessin. Clar que, tenint en compte com som, suposo que demanar això és demanar la lluna en un cove…