12 de desembre 2006

Monocultiu

L’Isidre Domenjó es preguntava en un article fa uns dies si anem cap a un Pirineu sense neu. Tanmateix, també remarcava que les comarques menys depenents de la neu han estat les que menys anul·lacions han sofert per la bonança meteorològica d’aquests dies.

La Cerdanya és una d’aquestes comarques afectades. La dependència de la neu és enorme i afecta a molts sectors i a la major part de la població activa del territori. No aprenem mai dels errors?

Ja ha passat molts altres cops en molts indrets que l’exhauriment o trasllat d’una determinada indústria que donava de treballar a la major part de la població d’un lloc ha provocat el col·lapse econòmic de tota una regió. És el perill dels monocultius.

I la Cerdanya viu del monocultiu del turisme, sobre tot lligat al turisme hivernal. Fins i tot la construcció en depèn en bona manera. Però sembla que les autoritats locals i comarcals no es preocupen gaire del futur de la comarca. Per què serveixen doncs els governants?

La Cerdanya, com moltes altres comarques pirinenques tenen molts més recursos que la neu. Tenen boscos, paisatge, esports, mitologia, història, gastronomia, etc. Fins i tot hi ha casos d’empreses d’alta tecnologia que s’hi han instal·lat. Però els arbres no ens deixen veure el bosc. Tot gira envers la neu i el totxo.

L’imminent i més que palpable canvi climàtic farà que en aquestes contrades pirinenques nevi menys que de vell antuvi i de manera molt més irregular. Una primera opció potser serà instal·lar més canons de neu, però l’escassetat d’aigua i les altes temperatures en limitaran el seu ús.

Per tant, crec sincerament que el més intel·ligent per a tothom fóra que anéssim cercant seriosament altres alternatives al turisme de neu per a un futur no gaire llunyà. Tothom hi sortirà guanyant.

I això caldria fer-ho ja. No val començar-s’ho a mirar d’aquí a deu anys, quan els problemes comencin a ser irresolubles. Tampoc crec que sigui cosa només dels polítics. Caldria que tots els sectors econòmics i socials de la comarca s’impliquessin. Clar que, tenint en compte com som, suposo que demanar això és demanar la lluna en un cove…

3 Comments:

At 3:21 p. m., Anonymous jordi said...

Es una pena que tothom a la Cerdanya visqui al dia, ningú pensa en el futur. Els nous negocis que s’estan obrint a la Cerdanya son: bars, restaurants i oficines immobiliàries. Amb això no anem enlloc.

 
At 10:50 a. m., Anonymous Anònim said...

Si que es una pena, Jo soc un enamorat de la cerdanya, i volia traslladar la meva feina a la zona donç soc profesional lliberal, havent de traslladar despatx, vivenda i comerç de la esposa.

Un cop vistos els preus exagerats (pagaria el mateix lloguer per a un local a Puigcerda on treballaria caps de setmana que a l'Eixample de Barcelona on Treballem tota la setmana) i la poca receptivitat per part de la major part de agencies i persones consutades m'ho han posat molt negre dons soc dels que encara han de treballar per viure i pagar impostos fruit d'una feina honrada.

Crec que,si el que obra a puigcerda son tan sols bars ,restaurants i oficines inmobiliaries dona clara idea del futur de la comarca.Jo en el meu cas veig molt negre el vindre a aportar el meu grá de sorra per tal de diversificar el monocultiu de la comarca i potser cambiar l'imatge de poblats "fantasma" en que s'estan convertint
aquestes magnífiques inversions inmobiliarias, Ja os ho trovareu

 
At 1:19 p. m., Blogger Juanjo Sánchez said...

Hola Enric,

el problema que molt bé comentes, és més greu del que ens sembla. El motor productiu de la comarca només s'alimenta del turisme i del món immobiliairi. Pà per avui, gana per demà o per avui mateix. En el moment que no neva, o que algú s'atreveix a posar una mica d'ordre amb plans de protecció del territori tot trontolla i tot són "ai ai ui". El més fort, és que cap polític se'n adoni!. Como diu el comentari anterior: Ja ens ho trobarem!.

Juanjo

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home