Sons de l’Any Nou

De tant en tant puc parlar positivament d’algun event de la Cerdanya. No és que ho defugi, simplement costa de trobar temes positius (excuseu-me el cinisme). Però afortunadament, de vegades ho puc fer amb satisfacció.

El cap d’any ha estat musicalment molt agradable a Puigcerdà. He pogut escoltar un parell d’actuacions de la Coral de Santa Maria, la primera d’unes nadales entrellaçades amb el Poema de Nadal, que va recitar el Grup de Poesia de Puigcerdà. El segon cop, en concert exclusiu, el dia 30, amb Nadales i un parell de fragments del Magnificat de Johann Sebastian Bach.

I el dia 1 de gener, com ja ha esdevingut tradició, és temps de música. En especial, de música clàssica i moderna i molt concretament, dels valsos i polkes de la família Strauss, sobre tot. També a Puigcerdà se celebra un concert d’aquestes característiques, per la nit, al Casino ceretà.

La bona notícia és que el Casino estava ple fins la bandera. Bona part de la societat puigcerdanesa hi era present. És motiu de celebració, ja que a aquesta societat no se li veu el pèl quasi bé mai i events com aquest ens recorden que encara existeixen.

L’orquestra ve fer una interpretació realment divertida de les peces musicals. Pot ser divertit un concert? – us preguntareu. Doncs sí. Només calia donar una ullada de tant en tant als baixos per veure que, o havien begut massa o s’ho passaven d’allò més bé. Descarto la primera opció, ja que tocaven perfectament els seus instruments, tot i que mai se sap.

També va ser notòria la sorpresa de veure el director de l’orquestra tocant un xiulet (!) o, fins i tot, cantant amb la soprano que acompanyava l’orquestra. I per acabar, la Marxa Radetzky, on tothom aplaudia al ritme que marcava el director.

Una jornada inoblidable i d’allò mé entretinguda. Tant de bo pogués parlar sempre en aquest to d’allò que passa a la comarca. Però, al menys, per aquestes festes, ho he pogut fer.