Passejant pels carrers de Puigcerdà

De vegades m’agrada parlar dels petits detalls que hom es troba, simplement, passejant pels carrers aquests dies. La primera cosa que em sobta, pujant per l’avinguda Catalunya cap a Puigcerdà, és que a la vorera del Museu i a la d’enfront, han aparegut uns visibles cartells on s’anuncien esl preus de fruites i verdures d’una botiga propera.

Té gràcia la cosa. Molts cops he criticat el mal ús o l’abús dels espais públics del poble per a benefici privat, però això ja crida al cel. Imagineu-vos que totes les botigues fessin el mateix i les voreres s’omplissin de cartellets anunciant preus de pantalons, sostenidors, regals o plans de pensions! Fóra tot un espectacle i, per descomptat, hauríem de caminar pel mig del carrer. Ja no vindrà d’aquí, és clar.

Si pugem a dalt del poble, un altre detall que crida l’atenció és que la neteja dels carrers deixa molt que desitjar. Encara es fan palesos els excessos de la nit de Cap d’Any que no han acabat de passar pel doll d’aigua de les màquines de la neteja pel motiu que sigui. No serà per por a les glaçades que no arriben ni empenyent.

Després, la gentada. Habitualment, després de Cap d’Any, la gent comença a marxar cap a caseta seva, però enguany es nota que moltes persones s’han quedat uns quants dies més. Qui sap si esperen que caigui màgicament una nevada per poder esquiar, perquè les pistes ofereixen un panorama no gaire galdós. De moment, però, el de dalt no afluixa l’aixeta.

I és que ja es comencen a sentir els típics comentaris dels anys en què no neva: que si la NASA ha dit que nevarà tal dia, que si els meteoròlegs alemanys diuen que si tal, que si no-sé-qui, que no falla mai, ha anunciat que nevarà aviat… vaja, que són més ganes que no pas altra cosa. A aquest pas, ja em veig treient la Verge en processó pels carrers de la Vila. Coses més rares s’han vist.

Així, passejar pels carrers de la Vila és complicat segons a quines hores. Ja se sap que Puigcerdà s’ha convertit en el lloc on tots els estadants de segones residències vénen a passejar a partir de les set de la tarda, saturant les vies d’accés del poble, eliminant tots els llocs d’aparcament i col·lapsant places i carrers. Un altre tema és que es gastin els calés, que ja se sap que la vida està molt cara i les hipoteques no fan sinó pujar.

En conseqüència, els comerciants es queixen que tenen molta gent però poca teca. Però de qui és la culpa? Dels preus exorbitants del gènere de moltes botigues? De la manca d’activitats que fa que la gent només vingui a passejar i, a sobre, a unes determinades hores? A que s’ha afavorit un determinat tipus de turisme que, tot i tenir un poder adquisitiu elevat, sembla no passar pel seu millor moment?

Mentrestant, anem passejant per la Vila, veient la decoració nadalenca i com s’evaporen alegrement els quilovats que, amb els de la resta d’il·luminació pública gastem despreocupadament com si l’energia fos gratuïta. En fi, tota una meravella. Ara ja només falta que vinguin els reis en processó, amb uns camells que lloguem cada any a un circ i que ens costen un ull de la cara. Tot sigui per la causa.