22 d’octubre 2007

Sobre patrimonis recuperats i manllevats

Llegeixo en premsa que l’Ajuntament de Prats i Sansor ha decidit de recuperar l’ermita de sant Miquel que actualment es troba en estat ruïnós i de fer-hi també una plaça al costat seu.

És una mostra més del creixent interès per recuperar el patrimoni de què disposa la comarca i que tants segles de guerres i de desinterès general, unit a la ferotge especulació urbanística actual han motivat la seva pèrdua a la Cerdanya.

Un exemple recent d’allò que crec que mai més no s’hauria de fer és la destrucció de l’antic nucli de Niula, al municipi de Ger, per fer una urbanització de segones residències d’alt nivell.

Un altre nucli, també de la muntanya de Ger que es troba en perill és el de Montmalús, on actualment hi ha instal·lada una fàbrica de formatges. Espero que no es tiri endavant la iniciativa que comportaria una nova agressió al medi natural i humà de la solana cerdana.

El cas de Niula és per pensar-hi. Destruim les cases típiques cerdanes de debò i les substituim per un succedani penós de “típica casa cerdana”, ara sí, d’eslogan publicitari. De tantes i tantes com se n’han fet, han esdevingut típiques. De fet, són majoria, si bé mai seran les “autèntiques”. Ara, qui prefereixi un succedani, allà ell.

Em sembla meravellós que hi hagi gent que estigui disposada a anar a viure a un nucli perdut a la muntanya i restauri una casa o bé se’n faci una de nova, però respectant el paisatge i l’arquitectura preexistent. Però no em dol criticar decisivament els pixapins de segona residència que només pensen en “fardar” davant de les seves amistats, tot dient que tenen una caseta a la Cerdanya, costi el que costi i peti qui peti. Per a aquests, la meva més profunda incomprensió.

La solana cerdana ha esdevingut, amb el temps, un munt de poblets amb megaurbanitzacions adosades, molt més grans que el nucli original, que el desvirtuen totalment i donen una sensació quasi alienígena als indrets. Sobre tot de nit.

Tan important és tenir una casa a la Cerdanya que estan disposats a permetre que es destrueixi el paisatge del qual se suposa que vénen a gaudir? Tan poc hi entenen que permeten veritables monstruositats arquitectòniques i les paguen a ulls clucs? O fan només per especular o per presumir?

2 Comments:

At 1:40 p. m., Anonymous Anònim said...

realment no es comprèn que es destrossi el paisatge que a la vegada es ve a buscar. Cases i apartaments fets com a xurros semblen ninxols de cementiris urbans.
Una llàstima el cas de Niula, penós.

 
At 9:40 p. m., Anonymous Anònim said...

Niula em sembla arquitectura contemporania d'alt nivell i personalitat propia. Penos el sembla la pleta de Saga o Bolvir. Ja m'agradaria tenor una casa de Niula!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home