Nocturns musicals

Els que aneu seguint aquest bloc ja sabeu que m’agrada força la música, de tot tipus. Ara a l’estiu, s’ha posat de moda això de fer recitals de música clàssica, sobre tot. Un dels més antics és el Festival de Música de Llívia, del qual sóc assidu cada any des de en fa 16 anys.

Divendres vaig assistir a un concert realment incidentat. De primer, el director no era l’anunciat, sinó un altre, ja que Vladimir Ponkin no va poder venir-hi per motius de salut.

Després, al solista de violí, un prodigi d’aquest instrument, en Mikhail Ovrutsky se li va trencar una corda poc després d’haver començat el primer moviment. Va intentar salvar la cosa amb un altre violí, però va veure que no sonava com havia de sonar i va fer parar el concert. Després de canviar la corda, el concert va continuar.

En arribar al segon temps, a una senyora del públic li va donar una lipotímia. Apa, torna a parar el concert. Jo pensava que al violinista es posava a plorar. El director s’ho va prendre amb més filosofia. Quan va arribar la darrera part del concert i havia de sortir la soprano, el director –per gestos- ens va indicar que estava afònica. Quan tothom anava a protestar per la mala sort, va sortir flamant la soprano, amb un somriure als llavis, mentre el director se’ns mirava amb cara de nen entremaliat.

També vaig poder gaudir d’un concert per a arpa i viola, instruments que m’agraden especialment, a l’església d’Alp. Per variar, no hi havia gaire públic. Érem poc més de vint persones. Potser se n’hauria de fer més difusió d’aquests actes, tot i que sembla que allà on no hi ha gaire tradició de fer concerts, la gent no hi sol anar.

Això de donar recitals i concerts a les esglésies de Cerdanya em sembla una gran idea. Diumenge hi havia un de viol·loncel a Pedra, al qual per desgràcia no vaig poder assistir. N’hi haurà un altre el proper diumenge a Éller i més endavant, un altre a Mosoll.

Les petites esglésies romàniques són ideals per aquests actes, especialment quan no reuneixen gaire gent, ja que s’omplen ràpidament. Encara recordo amb enyorança els primers concerts d’aquest tipus als quals hi vaig anar, a l’església de Guils.

Finalment, diumenge per la nit vaig poder gaudir d’un magnífic recital de Gospel, un altre cop a Llívia. Com sol ser habitual en aquest tipus de formacions, van fer participar activament el públic i tothom en va quedar encantat.

El que més em va agradar, però, va ser la notòria assistència de públic infantil i juvenil. Sembla que, almenys, per algun tipus de música sí que es mobilitza més el jovent. Ni que sigui en un marc tan clàssic com el de Llívia.