Allò que tenim

A la presentació que es va fer dissabte dia 4 d’agost a Llívia del Setzè Quadern d’Informació Municipal, el Sr. Vinyet, promotor d’aquests quaderns ens va explicar una anècdota força interessant que m’agradaria comentar públicament.

Sembla ser que fa un temps, un senyor li va portar uns exemplars del Segon Quadern d’Informació Municipal que havia trobat llençats en un abocador. No cal dir que es tracta d’una peça de museu, ja que estan completament exhaurits. Poc després, va venir un senyor que li demanava si fóra possible aconseguir un exemplar del Segon Quadern per a un col·leccionista i que estaria disposat a pagar fins a 1200 euros.

Sembla que les coses solen tenir més el valor que se’ls dóna que no pas un valor intrínsec. Per al propietari dels exemplars que van ser llençats impúdicament a les escombraries, aquests quaderns no deixaven de ser uns paperots molestos dels quals calia desfer-se’n. Per al col·leccionista, es tractava d’una peça valuosa que calia preservar.

Molts cops trobem totes dues actituds contraposades a la nostra realitat quotidiana. Allò que per a uns són unes pedrotes sense valor, per a altres són les restes d’un call jueu únic a la península ibèrica. Allò que per a uns són un estorb per a construir una promoció de cases “ceretanes”, per a altres són les restes d’un poblat ibèric o romà.

He comentat molts cops el poc valor que es dóna a la Cerdanya al patrimoni. No ens enganyem, no es tracta només del patrimoni arquitectònic, que pot entrar en col·lisió amb l’activitat econòmica. Es tracta de qualsevol element patrimonial de caràcter etnològic, cultural o natural.

Per exemple, quan vam organitzar la primer exposició de flora cerdana al Museu cerdà, molta gent es va quedar tota sorpresa que a la Cerdanya hi hagués unes flors tan maques. La gent no surt mai al camp o és que quan surten no es fixen en res i, per tant, no veuen res?

Més endavant és previst de fer una altra sobre patrimoni paisatgístic i, molt em temo, que aixecarà reaccions similars. Els cerdans són uns grans desconeixedors de la comarca. Pocs se l’han recorreguda de banda a banda. La majoria, com a molt, han sortit algun cop a dinar al camp o han anat a buscar bolets als llocs clàssics, però no coneixen alguns dels racons més vells. I és que molts cops cal caminar i això cansa!

Si preguntem als cerdans per les llegendes de la comarca, quantes ens en sabran explicar? Si preguntem pels noms tradicionals de les plantes, quants ens en sabran dir? Si els preguntem on es fa l’anapaïta, un mineral del qual només hi ha jaciments a la Cerdanya i als Urals, quants ens en sabran dir el lloc exacte on es troba?

Crec que és urgent la creació d’un grup que inventariï el patrimoni cerdà i el doni a conèixer, primer als propis cerdans i després als visitants, que el solen tenir per la mà força millor que els autòctons.

Molts cops, la manca de valoració d’allò que tenim prové d’un fet tan simple com que ningú no ens ha dit que existeix. Potser que comencem a posar-hi remei.