Foment de la lectura i olé!

Ho he hagut de llegir dos cops perquè no m’ho creia: la directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regàs ha fet unes declaracions d’aquelles que portaran cua. Literalment ha dit: "Los grandes logros sociales de este Gobierno se venden mal porque la prensa no es del Gobierno. Todos van a favor de la oposición. Afortunadamente, cada vez se venden menos periódicos"

Molt bé, sí senyora, millor que no es llegeixi que no que es corrompi l’ànima, eh? Vaja, que si no estàs a favor del Govern, que et donin! Això és democràcia i la resta són contes xinesos, per favor.

Aquestes declaracions, més pròpies d’una altra època, sobten d’una persona de la talla intel·lectual de Rosa Regàs. Però és que ocupant el càrrec que ocupa encara són més sorprenents. És com si el ministre de Sanitat ens recomanés a tots que fuméssim i bevéssim fins a caure morts.

Que la directora de la Biblioteca Nacional prefereixi que no es venguin diaris (i per tant, que no es llegeixi) perquè no són dels seus, ho trobo d’una gravetat enorme. Se suposa que hauria de fomentar la lectura en un país on es llegeix poc. En tot cas això que tothom va en contra del Govern, sincerament, no sé d’on ho treu.

Alguns, pel que sembla, enyoren els temps del Pravda i del PCUS, que no gosaven criticar el Govern, és clar, perquè eren del Govern. Afortunadament avui dia, cap mitjà escrit pertany al Govern. Clar que, per desgràcia, pel que es llegeix, això no és gaire greu. El Govern ja té la televisió pública la qual, per cert, es troba en un estat força lamentable d’audiència i de qualitat.

En fi, que aquestes declaracions en recorden a les que llegia l’altre dia per part –em sembla- d’un bisbe o d’un cardenal, que recomanava no anar de vacances a llocs on els joves poguessin veure conductes immorals. Fixeu-vos, és curiós, a l’Ésglésia sempre li ha molestat molt que els creients llegissin i interpretessin per si sols els textos sagrats, ja que podrien caure en perilloses heretgies.

Just com Rosa Regàs, que prefereix que no es llegeixi abans que algú pugui posar en dubte la prístina i immaculada aurèola del Govern. Al final, sembla que s’han posat d’acord en alguna cosa. Sic transit gloria mundi.