Parcs rigorosament vigilats

Des de l’àrea de Governació de l’Ajuntament de Puigcerdà se’ns informa que, a l’igual que en alguna altra població catalana, es té la intenció d’instal·lar càmeres de vigilància a l’estany i parc Schierbeck a fi de posar fi a les contínues bretolades que els assoten, amb la conseqüent destrucció de mobiliari urbà, senyalètica, etc.

Reconec que la idea de fer alguna cosa per posar fi a l’estat denigrant en què es troben alguns elements del parc em sembla magnífica. Però el mètode emprat crec que serà, simplement, un bluff preelectoral que no s’acabarà duent a terme i que no resoldrà res.

No es tractar de fer afirmacions gratuïtes. Per començar, els pocs precedents existents han comportat un munt de tràmits burocràtics, coronats per una comissió que ha hagut d’autoritzar la instal·lació de càmeres amb aquesta finalitat.

D’altra banda, dubto que cap funcionari municipal s’estigui control·lant allò que surt per les càmeres, per la qual cosa dedueixo que es gravarà tot en vídeo. De debò volem que ens gravin? De debò que anirà tothom a passejar per aquest espai privilegiat si la seva intimitat és trencada d’una manera tan evident?

Ja no parlo de determinades activitats nocturnes de moltes parelletes, perquè molts dies, el parc es tanca a partir d’una determinada hora. Però, si és així, si el parc es tanca, per què cal posar càmeres? No serà que hem vist la idea per la tele i ens ha agafat enveja i si fulanet o té jo també ho vull?

D’altra banda, em penso que l’estany no és l’únic espai urbà on caldria posar càmeres de vigilància, ja que les destrosses de mobiliari són omnipresents per tot el municipi i gravar els moviments dels ciutadans no em sembla gaire bona idea.

A mi, particularment, tant se me’n dóna que em gravin. Però entenc que hi ha molta gent que no se sent còmoda sabent que se’ls està gravant, perquè poden tenir la intenció –no sempre errònia- que se’ls està controlant o espiant.

De debò que tothom confiaria en la discreció del funcionari de torn sobre allò que pugui veure en les gravacions? Això és encara un poble i quasi tots ens coneixem. Vèncer la temptació de ficar-se en la vida dels altres no és sempre tan senzill.

És aquest un debat punyent, un de tants que tindrem en aquest segle que comença entre llibertat i seguretat. Sóc pessimista, ja que penso que la gent escollirà sempre la seguretat per sobre de la llibertat. És això dolent? Bé, depèn de si volem viure segurs… envoltats per un mur de filferro i amb focus apuntant-nos per la nit, no sigui que algú vulgui escapar de la garjola que entre tots estem ajudant a construir.