El mail: com cuinar-lo

Reconec que sóc un gran usuari del correu electrònic, àlias mail o e-mail. Aquesta forma de comunicació m’encanta perquè és prou precisa i flexible alhora. A més, és ràpida, permet intercanviar tot tipus d’informació i no costa ni un cèntim. Suposo que per aquest motiu també és la forma favorita d’una colla de brètols que es dediquen a enviar spam, és a dir, correu no desitjat de manera massiva als pobres usuaris.

És cert que hi ha utilitats per controlar i eliminar l’spam, però totes elles tenen els seus inconvenients. D’una banda, alguns programes antispammer eliminen massa coses i et trobes mails útils a la paperera i si t’oblides de mirar-la periòdicament, ja has begut oli. Altres, en canvi, pequen de tot el contrari: deixen passar part de l’spam, debilitat que és aprofitada per crear una nova generació de correu no desitjat immune al filtre en qüestió.

Però no tots els problemes i inconvenients del mail són deguts a l’spam. Els usuaris també posen el seu granet de sorra. Per exemple, tenim el clàssic usuari que no et respon mai els mails. Això és lamentable perquè mai saps si és que passa de tu o si és que s’ho ha llegit i li sembla bé o si no ha rebut el mail i sempre estàs amb el dubte.

També tenim els amics que es dediquen a enviar-nos mails a tort i a dret, carregats amb imatges o muntatges molt pesats que triguen una eternitat en descarregar-se amb la darrera gracieta del moment. I així cada dia un o més cops, col·lapsant la nostra bústia. El fet que no fem el mateix amb ells no sembla disuadir-los de continuar fent-ho.

Podem trobar també el clàssic usuari que acumula un munt de mails i es dedica a respondre’ls tots de cop després de molt de temps, aprofitant l’avinentesa, per exemple, que celebra l’any nou xinès i aquell dia se sent generós amb els seus congèneres. Així, quan ja no esperàvem cap resposta, rebem una d’algú a qui ja ni recordàvem haver enviat cap mail.

Un altre grup són els que anomeno els “no-context”, és a dir, aquells que et responen un mail sense indicar-te de què anava el mail i original i, pel que et diuen, tampoc hi ha manera de saber de què coi estan parlant. Són força freqüents avui dia, quan la gent té poc temps per respondre mails o per fer el que sigui.

Tenim usuaris que semblen no tenir vida privada i ens escriuen mails un diumenge per la tarda o a avançades hores de la matinada. Són aquells mails que, quan els reps, no saps si és que s’ha espatllat el rellotge del servidor o què.

Finalment, tenim el mail autobiogràfic. Sempre hi ha algú que aprofita l’ocasió no per saludar-nos, sinó per explicar-nos la seva vida en prosa, amb tot luxe de detalls, barrejant temes personals amb temes professionals. Són els pitjors, perquè no saps per on agafar-los. A més, si la persona és prou sibilina, haurà ocultat informació professional al costat d’informació personal, per la qual cosa no et quedarà més remei que empassar-te tot el mail i, possiblement, patir un maldecap considerable.

I ara que ens diguin que això d’internet ens ha simplificat la vida…