Kyoto y la Cerdanya

Ara que s’apropen les eleccions municipals i aviat veurem llistes i programes que hauran de marcar l’acció de govern local dels propers quatre anys, m’agradaria plantejar a tots els candidats una qüestió que cada cop està assolint més rellevància internacional i que pot afectar el dia a dia ben aviat: què pensen fer en l’àmbit municipal amb el protocol de Kyoto?

Hi ha intenció d’aplicar-lo seriosament? Hi ha algun estudi municipal sobre el tema o se n’encarregarà cap? Entra l’estalvi energètic dins de les prioritats dels nostres polítics l’escalfament global i el futur de la salut del nostre planeta i, per descomptat, de nosaltres mateixos?

La Unió Europea acaba d’anunciar que vol que el 20% de l’energia consumida a Europa pels volts del 2020 provingui d’energies renovables. És a dir, biomassa, hidroelèctrica, maremotriu, solar (tèrmica i fotovoltaica), eòlica, geotèrmica, etc.

Tenen els municipis cerdans intenció de promoure les energies alternatives als seus termes municipals?

La Cerdanya disposa, com a mínim, de tres importants fonts d’energies alternatives: l’eòlica, la solar i la biomassa.

L’eòlica és molt important a determinats indrets de la vall, sobre tot al corredor natural de vents que es la vall del Querol.

La biomassa tampoc és cap problema donada la importància de la massa boscosa de la comarca. Molts boscos, de fet, necessitarien una neteja periòdica per disminuir el risc d’incendis forestals i el material extret es podria fer servir com a combustible per a centrals de biomassa.

L’energia solar tampoc és menyspreable. La Cerdanya és una de les zones de la península ibèrica amb més hores de sol, degut a la seva orientació est-oest i degut també als pocs dies de l’any en què el cel sol estar cobert i a la manca de boires importants, degut en part al règim de vents de la comarca.

Tanmateix, fóra interessant estudiar la generació hidroelèctrica en algun tram del Segre o dels seus afluents o bé algun punt d’energia geotermal, que n’hi ha a la comarca.

Expresso, doncs, des d’aquí, la meva inquietud pel futur energètic de la comarca i pel compliment del protocol de Kyoto. És evident que cal recòrrer un llarg camí encara. Molta de la construcció que s’ha fet els darrers anys ha comportat l’ús de materials poc aïllants o el disseny amb arquitectures poc adequades per a l’estalvi energètic (molta presència de cantonades i punts de fuga de calor als edificis).

Si a això li sumem l’enorme proliferació d’urbanitzacions i del conseqüent enllumenat públic que s’ha estès per tota la comarca com xampinyons, arribem a la conclusió que la despesa energètica domèstica no és gens menyspreable.

Afegim-li la despesa elèctrica que representa la generació de neu artificial a les pistes d’esquí o el manteniment d’un munt de calderes a l’hivern en cases amb deficient aïllament tèrmic o incorrecta orientació i tindrem una factura que, en un futur no massa llunyà, no podrem continuar pagant.