Uns quants breus

M’he assabentat que ara els “pijos” ja no diuen que el cap de setmana pugen a Putxa (a Puigcerdà). Ara diuen, molt més fins, que pugen al Piri (o sigui, al Pirineu). Sic transit gloria mundi…

***

Per cert, per quan una paraula catalana per anomenar els “pijos”? Jo proposo bleda-raves, perquè no són ni una cosa ni una altra i tot ho taquen.

***

L’alcalde d’una important ciutat nord-americana va fer, recentment, en ocasió d’una gran nevada, un edicte ordenant que després de la nevada, en un màxim de tres hores, tothom havia d’haver tret la neu de davant de casa seva. La famosa cultura de muntanya que aquí hem perdut. Ara esperem que passi la llevaneus a treure’ns les castanyes del foc, i és clar, per moltes llevaneus que contractem, és impossible tenir els carrers nets cinc minuts després de la nevada. Haurem de fer cas de l’alcalde nord-americà i fer una petita inversió en pales.

***

Una nova edició de la Festa del Trinxat, la divuitena, concretament. Sembla ser que finalment s’han decidit a suprimir el xató de Sitges i a posar plats cent per cent cerdans (o almenys pirinencs). En fi, ja era hora, per què ja em direu què fèiem promocionant el xató de Sitges a la Festa del Trinxat?

Per cert, que un dels plats, tinc entès, era carn de poltre. Suposo que si les autoritats sanitàries se n’assabenten posaran el crit al cel, ara que està tan de moda anatemitzar aquesta carn tan gustosa i sana.

***

No és per criticar gratuïtament, però l’altre dia, en Kilian Jornet va fer unes declaracions dient que fóra molt maco tenir els jocs olímpics d’hivern aquí a Cerdanya. Em pregunto com lliga això amb el seu ecologisme. Per què podeu estar segurs que els Jocs Olímpics, si se celebren a la Cerdanya ompliran la butxaca d’uns pocs, però la destrossa ecològica que deixaran al darrere serà considerable. Ara, déu me’n gordi de criticar-ho, perquè hom esdevé immediatament enemic del progrés…

***

Novament els xicots del temps de TV3 van encertar de ple el temps que faria aquest cap de setmana. Una petita enfarinada a Collserola i ja tenim la fi del món a tot Catalunya. A Cerdanya va lluir el sol, però molts vam haver d’anul·lar alguns desplaçaments previstos perquè si havíem de fer cas de les previsions del temps, cosa que vàrem fer, s’acabava el món amb una onada de fred espantosa, mai no vista des que corrien els mamuts per les planes europees. A veure si filem més prim, que després els comerciants es queixen que la gent no puja i estem en crisi. Entenc que millor pecar per excés que per defecte en aquestes situacions, però una mica d’humilitat quan hom s’equivoca, estaria bé.