02 de setembre 2011

Les pedres prenen valor

Encara recordo una destacada pintada en una paret a Puigcerdà quan s'estava plantejant de construir el pàrquing de la plaça del Call que resava:

VOLEM PÀRQUINGS, NO RUNES

Suposo que no cal dir gaire cosa sobre la capacitat mental i la llegendària visió de futur de l'autor de la pintada, així que ho deixarem aquí. Però és cert que aquesta "peculiar" filosofia era molt seguida en aquella època per molts cerdans, que no entenien (i molts encara no entenen) el valor que pot tenir el patrimoni de per se i no només com a reclam turístic, que també. Non solum, sed etiam.

Ara, podem veure tota una onada per tota la comarca de revalorització del valor de les "pedres". Tot va començar fa molts anys al Castell de Llívia, però no ha estat fins fa poc, que s'han tornat a reprendre les obres de condicionament de la zona. També fóra interessant donar-li una sortida digna a les runes romanes del costat de l'església.

A Bolvir s'hi han invertit molts calés en l'excavació i consolidació del Castellot de la Corona, tot un descobriment. Aquest jaciment arqueològic de primer ordre inclou tres periodes de temps: un de ceretà, un d'iberoromà i un d'altmedieval, i no para de donar sorpreses. Tant de bo que les autoritats catalanes destinin diners per fer un centre d'interpretació que donaria ple sentit al jaciment. De moment, l'han inclòs a la Ruta dels Ibers, cosa que dóna un cert reconeixement oficial al Castellot.

També a All (Isòvol) i a Baltarga (Bellver de Cerdanya) s'estan movent els fils en diferents projectes que podrien donar resultats molt interessants. I ara fa poc s'acaba de conèixer que s'han desencatllat les negociacions entre l'Ajuntament de Ger i els propietaris d'un camp del municipi per poder excavar i restaurar les restes de Sant Joan Rodó, única ermita cerdana amb una torre rodona.

Aquesta onada arriba tard per moltes restes que han desaparegut sota el ciment o sota l'asfalt, però més val tard que no mai. Esperem que no sigui una moda passatgera i que hagi aterrat a la comarca per fer-hi niu.

1 Comments:

At 10:25 p. m., Blogger Joana said...

Ja ho dius, més val tard que mai i que el que queda no es perdi, el que ja està perdut, ja està i no cal fer-se mala sang, només cal lluitar pel que encara hi és.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home