De qui és la responsabilitat?

Les finances dels ajuntaments cerdans no són gaire bones, llevat d'alguna excepció. A l'Ajuntament de Puigcerdà, les coses pinten força malament. Si comptem els calés que es deuen a empreses, així com els interessos dels múltiples crèdits demanats (i gastats), arribem a la situació gens ni mica galdosa d'haver de dir que els propers quatre anys, seran anys de moltes restriccions, algunes potser doloroses i tot.

Resumint: estem més pelats que una rata i no tenim capacitat d'endeutar-nos més. De fet, millor així, perquè la hipoteca que arrosseguem dels gloriosos governs municipals de Carretero en endavant, aquest inclòs, és terrorífica.

Que volem una Residència? Doncs no esperem que la Generalitat la pagui, la fem a cop de crèdit. El mateix amb la Guarderia, l'Escola de Música i altres projectes. I per postres, la reforma megalomaníaca de les places del centre de la Vila, que ha comportat una sagnia brutal, tot i que algunes d'elles han estat finançades amb diners d'altres administracions.

El resultat ha estat un descontrol total de les finances municipals (l'anterior equip va arribar a dir que deixaven superhàbit) i un deute colosal que amb una mica de sort l'eixugarem en deu o dotze anys. Amb sort, perquè si no, la cosa encara anirà per més llarg.

I això suposant que la crisi no empitjori o que l'Ajuntament no tingui cap contratemps greu -que sense voler ser gafe, tot pot ser. Llavors, directament, ja podem tancar l'Ajuntament i posar-nos a plorar.

Suposo que hi haurà qui dirà que sóc un catastrofista, però jo no me'n sento. La veritat és que les coses són com són i la responsabilitat és de qui és. En puritat, hauríem d'agafar el deute municipal, dividir-lo per tots els habitants de Puigcerdà i que cadascú pagués la seva part. Segur que la propera vegada que s'obrissin les urnes, la gent pensaria amb dos dits de front a qui vota i no es deixaria portar per tonteries.