Verda és la meva vall

Diu una amiga meva que el juny és la primavera de la Cerdanya. I és ben cert. Després de les pluges de maig i de la sortida de la vegetació, el juny esdevé l'esplendor de la natura a la nostra comarca. Amb les fulles sortides dels arbres i amb el màxim floral, la Cerdanya esdevé una catifa verda, poblada per taques blanques, grogues i rosades de les diferents flors i arbustos en floració.

Antigament, quan arribava sant Joan, a finals del mes de juny, la tradició marcava que les plantes remeieres tenien molta més potència que no pas en qualsevol altre dia i la gent sortia de matinada a refregar-se a la rosada de la gespa o a collir les plantes medicinals.

En algun poble del Conflent, tot el poble peregrinava encara nit tancada cap a l'església amb les plantes medicinals, restes d'un antiquíssim ritual la memòria del qual es perd a la nit dels temps.

A la Cerdanya, encara es continua collint la farigola, el pericó i moltes altres plantes la matinada de la nit de Sant Joan, potser la nit més màgica de l'any. A partir d'ara, el sol anirà perdent potència i els dies s'aniran escurçant i les nits aniran guanyant estona als dies.

És una època deliciosa en què si et lleves una mica d'hora, pots sentir el fresc de la rosada, el cant dels ocells matiners, les olors de la terra que comença escalfar-se i veure com la vida torna a recomençar. És una de les grandeses de la nostra comarca, que permet gaudir d'ella tots els dies de l'any, per un motiu o per un altre.

Però per mi, el juny és el millor de tots els mesos. Les seves postes de sol llarguíssimes, sense calorades, amb la verdor de la vall i la riquesa de la flora i de la fauna el converteixen en un mes màgic i especial. Després vindran les calorades del juliol, amb les tempestes d'estiu i els seus xàfecs. Però el juny encara no presagia l'estiu amb la seva calma desitjable.