04 de juny 2010

Som uns desconeguts

Avui llegia amb els ulls grossos com taronges que, segons un estudi, el 80% de les agències de viatges espanyoles no saben on és la Cerdanya. Aquest percentatge em fa sospitar que el 20% que sí saben on és la Cerdanya correspon a les agències de viatges catalanes.

Després de dècades de promoció turística, de milions i milions gastats -llançats, diria jo- en promoció turística, fires turístiques, fulletons, etc, ara resulta que només ens coneixen els que ja ens coneixien igualment sense gaire necessitat de promoció: els nostres.

Després la gent d'estranya que no es promocioni el turisme de continuïtat o que visquem només dels visitants -que no turistes- de cap de setmana. Crec que aquestes xifres haurien de fer reflexionar (o fer caure la cara de vergonya) als responsables de la promoció turística de la comarca, que deuen cobrar els seus bons sous per obtenir resultats tan discutibles.

És cert que no tota la promoció turística passa per les agències de viatges estatals, però si una cosa relativament accessible com és aquesta té tan poc grau de penetració després de tant de temps suposadament vivint del turisme, ja em direu quines estadístiques hi deu haver a les agències de viatges estrangeres o bé entre els turistes potencials, directament.

La gran vall del Pirineu, la comarca amb més hores de sol, el paradís de la natura, el paradís de l'esquí, el paradís de la tranquil•litat, la gastronomia de muntanya, un munt d'esports per gaudir-ne, etcètera, etcètera, etcètera i per després veure com hem malbaratat les possibilitats d'explotar econòmicament el nostre entorn.

Cada cop estic més convençut que no som una comarca turística. Som un terreny en venda on les classes benestants catalanes es fan la seva caseta als terrenys que els venen els pagesos de tota la vida que s'han cansat de treballar el camp. Això és la Cerdanya. La resta, no deixen de ser projectes, bones intencions més o menys reeixides i bons desitjos, però a l'hora de la veritat, tenim allò que tenim.

No em malinterpreteu: a mi ja m'està bé. Jo no visc del turisme. Jo prefereixo anar a la muntanya o a passejar per la plana sense haver de compartir aquest trosset de paradís amb una massa ingent de turistes. Però si de debò volem progressar econòmicament i no viure únicament d'una construcció que en pocs anys acabarà convertint en ciment la nostra verda vall, potser que espavilem i posem fil a l'agulla. Depèn de nosaltres.

1 Comments:

At 10:25 a. m., Anonymous Anònim said...

Aquí el turisme és gestionat com a pur "folklore", quan en realitat és un sector econòmic importantíssim.
És hora d'abandonar l'intervencionisme paternalista de la Generalitat, per crear un ens amb la participació efectiva dels sectors comerç, serveis, hostaleria, restauració, cultura, oci...gestionat professionalment amb paràmetres empresarials i pes específic en les decisions polítiques.
Ho has dit molt bé: depén de nosaltres.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home