Talls digitals

Aquest matí hem tingut una altra tallada del servei d'internet. Sembla ser que quan no estan fent obres, algú es carrega accidentalment una línia o una ventada destrossa alguna infraestructura de comunicacions i ens quedem a les fosques, des del punt de vista d'internet. Ni navegació, ni FTP, ni mail, ni res de res.

Jo em pregunto: en quina mena de país vivim? Se suposa que internet era una xarxa que es va crear per sobreviure a un atac nuclear. El fet que els diferents nodes de comunicacions estiguessin interconnectats de manera redundant permetia que encara que es perdés alguna connexió o fins i tot part de la xarxa, la resta pogués operar amb una certa normalitat.

Però és clar, el factor clau és la redundància. Si entre A i B només hi ha una línia que, a més a més, és la que dóna servei a tots els ordinadors compresos entre A i B, quan aquesta línia té problemes o un dels dos nodes queda inutilitzat, tota una zona es queda a les fosques, digitalment parlant.

Com volem ser competitius amb Europa si tenim un dels accessos a internet més lents, cars i deficitaris de la zona? Com volem que les zones de muntanya puguin desenvolupar-se i crear riquesa si cada dos per tres ens quedem sense llum, sense telèfon o sense internet?

Preguntes retòriques que cap polític contestarà, és clar, perquè prefereixen discutir de bestieses que només els interessen a ells i a quatre com ells, mentre el país pateix de dificultats estructurals greus.