07 de maig 2010

Talls digitals

Aquest matí hem tingut una altra tallada del servei d'internet. Sembla ser que quan no estan fent obres, algú es carrega accidentalment una línia o una ventada destrossa alguna infraestructura de comunicacions i ens quedem a les fosques, des del punt de vista d'internet. Ni navegació, ni FTP, ni mail, ni res de res.

Jo em pregunto: en quina mena de país vivim? Se suposa que internet era una xarxa que es va crear per sobreviure a un atac nuclear. El fet que els diferents nodes de comunicacions estiguessin interconnectats de manera redundant permetia que encara que es perdés alguna connexió o fins i tot part de la xarxa, la resta pogués operar amb una certa normalitat.

Però és clar, el factor clau és la redundància. Si entre A i B només hi ha una línia que, a més a més, és la que dóna servei a tots els ordinadors compresos entre A i B, quan aquesta línia té problemes o un dels dos nodes queda inutilitzat, tota una zona es queda a les fosques, digitalment parlant.

Com volem ser competitius amb Europa si tenim un dels accessos a internet més lents, cars i deficitaris de la zona? Com volem que les zones de muntanya puguin desenvolupar-se i crear riquesa si cada dos per tres ens quedem sense llum, sense telèfon o sense internet?

Preguntes retòriques que cap polític contestarà, és clar, perquè prefereixen discutir de bestieses que només els interessen a ells i a quatre com ells, mentre el país pateix de dificultats estructurals greus.

3 Comments:

At 2:37 p. m., Blogger catalufo said...

No puc estar més d'acord amb el malestar que expresses. I com afegitó, no entenc, com és que a la Baixa Cerdanya no teniu encara una connexió que us doni servei des de l'Alta Cerdanya. No sé si el servei d'aquesta línia seria gaire millor que el de la infumable Telefonica, però com a mínim afegiria un node C a la xarxa. Si han aconseguit fer un hospital compartit no veig perquè una xarxa pública de dades no ho pot ser. Els costaria molt menys!

 
At 6:15 p. m., Blogger Joana said...

Quedar-se sense internet no és exclusiu de muntanya, no et pensis. A la feina, cada dia hi ha un moment o altre en que cau la xarxa. És una vergonya!

 
At 6:40 p. m., Blogger Núria said...

Aiii, Internet... Una cosa és quedar-te uns moments sense connexió, l'altre és hores i hores incomunicat. A la Seu és ja una costum, l'últim cop fa cosa d'un mes. Tot un matí i migdia sense ADSL i línia fixa. A la vegada això comporta una saturació dels mòbils que fa que aquests tampoc funcionin. Total, una comarca sencera paralitzada: comerços sense servei de targetes, bancs, administració, empreses... I tot per què? Doncs perquè sempre hi ha un treballador a quilòmetres de distància (Cardona, Bellver, Solsona...) que es carrega algun cable de telefònica i l'Alt Urgell a fer punyetes. I no és el primer cop. Ressò mediàtic? Cap ni un. Solucions? Menys encara.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home