Simfonia de llum i de color

A començament del segle XX, una legió d'intel•lectuals, poetes, pintors i artistes diversos van visitar el Pirineu i concretament, la Cerdanya. Convidats molts d'ells per la burgesia barcelonina que estiuejava a la comarca, alguns d'ells es van inspirar en les nostres terres per algunes de les seves obres. Picasso, Rusiñol, Verdaguer, Maragall, Gaudí són alguns dels noms que podríem esmentar.

Però allò que possiblement els va sobtar més que el paisatge pròpiament dit, va la llum. La Cerdanya és una comarca especial. La seva orientació est-oest i el seu règim especial de vents fa que sigui una comarca molt lluminosa. Això, combinat amb el contrast entre la verdor de l'obaga i del fons del vall i els ocres i marrons de la solana, li confereixen una coloratura molt especial.

És igual per on entrem a la comarca, si per la vall de Querol, pel Conflent, per la collada de Toses, pel túnel del Cadí o per la vall del Segre: de cop i volta, la Cerdanya se'ns mostra en tot el seu esplendor: una enorme vall lluminosa envoltada d'altes muntanyes al bell mig del Pirineu, farcit de valls estretes i fosques en comparació.

Aquest paisatge és el que va enlluernar tota una generació i és també el que ha continuat captivant les ànimes de molts turistes i residents. És l'element número u del nostre patrimoni i és responsabilitat nostra mantenir el seu encant per sobre de qualsevol altra consideració.