01 de juny 2010

Joan Pous vol canviar el model de gestió del Parc Natural del Cadí-Moixeró

Joan Pous, president del Consell Rector del Parc Natural del Cadí-Moixeró i vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, ha demanat la incorporació del sector turístic al Consell Rector, a fi d'obrir el parc al turisme per tal que aquest serveixi al desenvolupament econòmic de la zona.

És això una bona notícia? D'una banda, un parc natural ha de tenir una funció principal conservativa. Això vol dir que cal restringir fins a un cert punt les activitats humanes, especialment les econòmiques i les cinegètiques a fi de preservar el patrimoni natural.

D'una altra banda, els parcs naturals també haurien de contribuir al desenvolupament econòmic sostenible de la zona, procurant no entrar en conflicte amb els programes conservacionistes. A fi de comptes, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, no és només una gran reserva natural: també conté un important patrimoni arquitectònic, cultural i etnològic i un paisatge del tot envejable.

Aquests factors s'han de preservar, però això no implica que no es puguin desenvolupar i explotar de manera ordenada. De fet, l'experiència demostra que quan s'estableixen guetos preservatius sense més, la població de la zona sol viure d'esquenes i de vegades en contra dels espais naturals.

Podem veure això en les reaccions adverses que ha comportat el programa de reintroducció de l'ós a la Val d'Aran o bé la presència de llops o d'aus necròfagues al territori, cosa que ha produït una certa alarma social, en part justificada, però que s'alimenta en bona mesura del resentiment i de la ignorància.

La solució és implicar els sectors econòmics i la població civil en aquests programes i obrir una part del parc més al públic, sempre que això no signifiqui una degradació del territori.

Per desgràcia, les solucions d'equilibri són complicades. Solen implicar un major control del territori i, per tant, un augment dels costos laborals i de manteniment que algú haurà de pagar i tal i com estan les coses avui dia, amb tisorades pressupostàries pertot arreu, la cosa esdevé complicada. A veure com se'n surten.