Quebec i democràcia

Diumenge 25 d'abril va haver-hi una altra "onada" de referèndums a Catalunya sobre l'autodeterminació. Algun de ben proper, com el de Prats i Sansor o el de la Seu d'Urgell. Però m'agradaria parlar d'un de ben llunyà: el que va tenir lloc entre els catalanoresidents del Quebec.

Allà, va anar a votar el 42% del cens i ha guanyat el sí per un 92%. Vaja, que ja els agradaria a molts organitzadors de consultes tenir aquests resultats per a si mateixos. Per què hi ha hagut tanta mobilització?

En primer lloc, suposo que la distància i la sensació de comunitat hi fan molt. D'altra banda, bona part dels votants són gent que prové en primera, segona o tercera generació de l'exili i tenen les idees molt clares.

D'altra banda, els mitjans de comunicació allà no han fet la política ocultadora que han fet els d'aquí. Allà ningú no ha desacreditat els resultats per poc representatius ni ha posat pals a les rodes de la llibertat d'expressió, ni ha amenaçat de manera més o menys sibil•lina als organitzadors.

La comunitat de catalans a l'exterior és molt nombrosa i està majoritàriament a favor de la independència. Suposo que per aquest motiu els grans partits estatals volen fer una llei per impedir que aquests catalans puguin votar en cap elecció a Espanya (llevat del Senat).

M'encanta la democràcia en què vivim. No només és de segona, sinó que és tramposa fins a més no poder. Quina llàstima de país!