L'origen del nostre model agropecuari

La setmana passada va tenir lloc a la Seu d'Urgell la presentació del llibre de Carles Gascón, "Comarques oblidades", que recull un seguit d'articles de l'intel•lectual, polític i empresari Josep de Zulueta, fundador de la Cooperativa de la Seu.

La presentació va constar d'una interessantíssima introducció a la vida d'en Josep de Zulueta de la gran influència que va tenir la seva visió a l'hora de determinar el model econòmic agropecuari -encara vigent en part- de les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Una de les obsessions principals d'en Zulueta van ser les males comunicacions entre la Seu d'Urgell (i la Cerdanya) i la resta del món, a les quals dedica tres interessantíssims articles.

Recordem que la política dels governs espanyols de l'època era la de tenir en condicions precàries les comunicacions de les zones frontereres per dificultar l'avanç d'un exèrcit en cas d'invasió. Aquesta política es va demostrar francament negativa, ja que quan el Govern va haver de mobilitzar contingents -guerres carlines, insurreccions- per anar a la frontera, va tenir molts problemes i en algun cas fins i tot va haver de demanar permís a França per travessar el seu territori amb armament.

En canvi, a França, la política era justament la contrària. Es feien bones infraestructures, tant per carretera com per ferrocarril que arribaven a la frontera amb dues finalitats: fer afecte una població que encara se sentia potser més catalana que francesa i poder accedir a les matèries primeres del Pirineu: minerals, fusta, llet o als productes artesanals (formatges, mantegues), etc.

Fins que els governs espanyols no van canviar les polítiques aïllacionistes, va ser del tot impossible el desenvolupament econòmic de les comarques pirinenques que, en alguns casos estaven aïllades en el temps i a l'espai.

En l'actualitat, els pirinencs han comprès que l'única solució per pintar alguna cosa en el món és tenir unes bones comunicacions, tant físiques com digitals, que no només ens comuniquin amb les grans ciutats, sinó -sobre tot- entre nosaltres mateixos.

Per això és important considerar el túnel de Toses, que comunicaria millor la Cerdanya i el Ripollès, o un hipotètic sistema de túnels entre l'Alt Urgell i Sort, que comunicaria aquesta comarca amb el Pallars Sobirà.