No sóc d'eixa religió

Doncs no: no sóc del Barça. Ni de l'Espanyol. Ni del Madrid. Ni tan sols del C.G. Puigcerdà. No sóc d'eixa religió. No crec en el futbol, en les masses enfervorides, en el fanatisme, en el papanatisme, en els colors, en l'etern rival, en les reunions de mascles (i alguna femella) davant del televisor seguint una litúrgia antiga, cridant com bojos, cagant-se en l'àrbitre i dient-ne de l'alçada d'un campanar.

Ho reconec: no m'agraden aquestes coses. Anava a dir bestieses, però entenc que cal respectar els gustos de tothom i no és gaire correcte desqualificar els altres simplement perquè tenen un concepte de com gaudir de la vida diferent del meu. Però us juro que no ho entenc.

El que més em dol és veure com una televisió suposadament pública i de tothom com és TV3 es dedica a fer publicitat, de fet a incitar, d'un equip quan se li suposa una certa neutralitat pel simple fet que a Catalunya hi ha vida després del Barça. És més, gosaria dir que hi ha vida després del futbol.

Una altra cosa que em toca els nassos (les pilotes?) és que a això li'n diguin "esport". Això sí que no! Religió és més apropiat. Però si no voleu concedir-me tant, llavors joc, espectacle, circ... Som hereus del "panem et circensis" romà. Que poc que hem evolucionat! No tenim cap altre mitjà per desfogar-nos? Cap altre entreteniment seriós que no sigui veure un munt de nois jovenets amb pantalonets curts enmig d'un prat enorme corrent com leros al darrere d'una pilota i amb les butxaques ben plenes de quartos?

Ara com ara, sembla que no. La gent demana futbol i els mitjans i el govern els en donen. Tant com poden i més. Així no ens preocupem pels problemes reals del país. Ahir mateix hi havia una portada en un conegut diari català on es contraposava el partit del Barça amb l'acord entre les forces polítiques per defensar l'Estatut a Madrid.

És una llàstima que el Barça hagi perdut el partit, perquè ara igual la gent estarà més pendent de l'Estatut, tot i que ho dubto. És millor seguir les evolucions de la piloteta dels nassos que no preocupar-se pel futur del nostre país.