La comunicació al Pirineu

Dissabte passat a Puigcerdà va tenir lloc la conferència: "Els mitjans de comunicació del Pirineu", a càrrec de Carles Pont, professor de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra i director de la revista Cadí-Pedraforca.

En Carles va realitzar afirmacions com que "tenir muntanyes és car", citant un geògraf suís o que hi ha una "ciutat" al Pirineu que va des d'Oliana fins a Font-romeu, incloent-hi Andorra, amb uns 100.000 habitants, per fer referència a la part més poblada del Pirineu català.

Aquestes afirmacions em van fer reflexionar. D''una banda, és cert que tenir muntanyes és car. Molt car. Encareix les comunicacions i dispersa la població, amb tot el que això representa. El Pirineu català és car de mantenir, ja que tot i representar una extensió molt important del Principal de Catalunya, està molt poc poblat.

I és clar, els pirinencs volem tenir, si no els mateixos serveis que els habitants de Barcelona, perquè potser això fóra utòpic, com a mínim sí els mateixos serveis fonamentals i bàsics: sanitat, educació, comunicacions i un cert accés a la cultura.

Una simple ullada al nostre entorn ens fa veure que això continua essent una quimera. Tenir muntanyes és car, així que la metròpoli, que concentra la major part de la població del país es limita a ignorar-nos i a mirar cap a un altre costat quan fem unes mínimes reivindicacions d'igualitarisme.

D'altra banda, aquesta "ciutat dels Pirineus", d'Oliana fins a Font-romeu, incloent-hi Andorra és prou "sucosa" com per invertir-hi. Potser un primer pas fóra obrir una delegació al Pirineu de TV3, cosa que serviria per donar a conèixer la realitat pirinenca arreu de les terres catalanes.

Carles Pont va disertar sobre el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicació a l'hora de fer país i en va resaltar la poca potència dels mitjans pirinencs que, llevat d'alguna excepció, no poden considerar-se mitjans del i per al Pirineu.

El ponent va mostrar gràfiques comparatives del minutatge televisiu que dedica TV3 a notícies relacionades amb l'àrea metropolitana de Barcelona en comparació amb aquelles que dedica al Pirineu i es va poder veure clarament el desert informatiu existent a les nostres comarques.

El tractament que es dóna al Pirineu és el que donaria a un parc temàtic: ha nevat, així que podrem pujar a esquiar. O pitjor, un tracte predatori: ha nevat, així que els rius baixaran plens pel desgel i tindrem aigua. A aquesta darrera actitud jo l'anomeno "salivera hidrològica".

En Carles Pont També va fer una crítica als mitjans que parlen de Pirineu gironí o Pirineu lleidatà, quan el Pirineu no admet amb facilitat aquests adjectius. Tant Girona com Lleida estan relativament allunyat del Pirineu. En tot cas, s'hauria de parlar de les comarques específiques d'aquest Pirineu.

Si a Madrid es parla de cadascuna de les cinquanta províncies d'Espanya, deu ser encara més senzill des de Barcelona parlar de cadascuna de les quaranta-una comarques del Principat. De vegades ens queixem de la palla a l'ull aliè i no veiem la biga a l'ull propi.