09 d’abril 2010

I Concurs Internacional de Curtmetratges de Cerdanya

Muntar un concurs de curtmetratges a la Cerdanya no és tasca senzilla. Primer, has de planificar l'estructura del festival i anar a pidolar els diners a les institucions i espònsors a fi de poder fer alguna cosa amb cara i ulls. Aquesta fase sol ser llarga, complexa i dolorosa perquè no sempre es mantenen les paraules donades, de vegades hi ha retallades imprevistes o demores en els pagaments o, simplement, t'ignoren, que és el pitjor, perquè no acabes fent res i et fan perdre un temps molt valuós.

Un cop tens més o menys compromesos els mitjans -d'aquella manera: que si tomba, que si gira- comença la fase d'anar a picar a la porta de les agències de curtmetratges, de les escoles de cinema i dels pocs contactes en el món que tens el primer any que organitzes el certamen.

Amb tot una mica en l'aire, has de dissenyar la publicitat, els horaris, les sessions, muntar les projeccions, aconseguir el material, ja sigui llogant-lo, comprant-lo o demanant-lo en préstec i organitzar un planning detallat. Això sense descuidar les relacions públiques, els mailings, el web del certamen, etcètera.

I comença el certamen. Amb més il•lusió que no pas medis, fas el que pots, ressols els contratemps de darrera hora (falten cartells anunciadors, al local fa fred, etc) i fas la inauguració i les primeres projeccions, sempre preocupat per si ve massa públic i o tens on encabir-los, o al contrari, per si ve poca gent i els patrocinadors consideren que ha estat un fracàs.

Fins que arriba la gala de lliurament de premis, el jurat i els artistes i directors convidats recullen els seus premis, fan un breu discurset i anem tots plegats a prendre alguna cosa que és tard i vol ploure.

Des del Grup de Recerca de Cerdanya estem contents pel I Certamen Internacional de Curtmetratges de Cerdanya que enguany hem organitzat. La participació ha estat enorme: 107 curtmetratges rebuts, 105 a concurs. Fins i tot hem tingut un curtmetratge local, cosa que ens ha fet especial il•lusió.

El premi del públic ha coincidit amb el premi del Jurat i la qualitat d'alguns curtmetratges -no tots, és clar, alguns eren terribles- era magnífica. El públic que ens ha anat seguint fidelment pels diferents llocs de projecció es mereix un deu. Per la paciència i per l'interès demostrat i a ells els estem més que agraïts.

Esperem poder solucionar en properes edicions les coses que no han sortit tan bé en aquesta primera edició. Potser sessions més curtes amb una pausa, la programació de cada dia ben visible, poderportar el concurs a més indrets de Cerdanya, tenir curtmetratges d'altres països, especialment de França i moltes coses més.

Però l'important és que el projecte ja està en marxa, hem passat la primera edició amb bona nota i l'equip de treball continua il•lusionat pel projecte. Esperem que la propera edició aixequi més interès per part del públic, especialment dels puigcerdanesos, que no han respost potser amb prou interès davant d'aquesta notable iniciativa.

Com ens va dir algun dels guardonats, muntar un certamen de curtmetratges avui dia té la seva gràcia i cal tenir valor, perquè no és tasca senzilla. La gent no està acostumada a veure curtmetratges i costa d'atraure el públic. Però no perquè sigui difícil deixarem d'intentar-ho. Ans al contrari, això ens incita a continuar-hi treballant i a fer-ho millor.