24 de març 2010

El dia mundial de l'homeopatia

Ahir va ser el dia Mundial de l'Homeopatia. Els que em coneixeu ja us podeu imaginar que ara ve la traca en contra de l'homeopatia, però no, aquest cop no em penso ficar amb aquest suposat mètode de sanació. A fi de comptes, cadascú és lliure de creure en allò que vulgui i si li funciona o creu que li funciona, doncs mira, millor per a ell.

El que volia comentar és aquesta estranya mania que tenen aquestes anomenades teràpies alternatives que van des de l'homeopatia, passant per l'acupuntura i altres sistemes més o menys fantasiosos de curar o d'equilibrar suposades energies del cos, per fer-se passar per ciències.

A veure, jo no tinc res en contra de l'herboristeria. De fet, sé que algunes plantes contenen principis actius que són, de facto, medicines i que només es diferencïen de les medicines clàssiques en la dosi o concentració (que pot ser més alta o més baixa). Però en conjunt, un tractat clàssic d'herboristeria, pres com un corpus, sol ser un cúmul de despropòsits, que barreja teories estrambòtiques o passades de moda i que no funcionen.

Insisteixo, això no vol dir que determinades plantes no tinguin poders curatius, però que els tinguin no significa que la pseudociència que hi ha al darrere tingui la més mínima legitimitat. Per exemple, una de les teories herborístiques més coneguda és la teoria del signe.

Aquesta teoria diu que una planta pot tenir la forma d'un òrgan humà i que serà aquest òrgan sobre el qual tindrà propietats curatives. O sigui, que la forma indica la funció (teoria del signe). Així, l'Hepatica nobilis, té fulles trilobulades de color marró fosc que semblen un fetge -amb molta imaginació. Per tant, servirien per les malalties del fetge. La mateixa planta en pren el nom. I un altre tant amb la Pulmonaria affinis (pulmons: afeccions respiratòries), etc.

El cert és que la teoria del signe no s'aguanta per enlloc. Ens ve a dir que les plantes han evolucionat únicament per a ús i benefici dels humans i que la seva forma ens indica com ens hem de guarir. Imaginatiu, sí; romàntic, potser; però de científic: gens. Per si a algú li interessa, l'Hepatica nobilis no conté cap principi conegut per les malalties del fetge.

De la mateixa manera que "funciona" l'herboristeria, passa amb altres pseudociències cada cop més esteses: l'acupuntura, la cromatografia, el reiki o l'homeopatia. Totes molt diferents, però totes basades en principis que no són científics. O sigui, no suporten proves d'un doble cec, no són falsables i els resultats no poden ser reproduïts universalment.

De fet, és que no funcionen i quan ho fan, es poden explicar fàcilment per l'efecte placebo, que sí que és un fenòmen científic, explicable i quantificable i que actualment es troba en fase de profund estudi dins de les disciplines neurològiques.

Però com deia abans, el que m'empipa no és que cada cop hi hagi més gent que cregui en aquestes coses, sinó que els seus defensors pretenen que aquestes matèries són científiques. La seva màxima aspiració és poder sentir algun dia: "provat científicament".

I és que la ciència funciona, té una merescuda fama i la té per algun motiu. I aquestes matèries no tenen el mateix prestigi, per molta fama que puguin arribar a tenir. A fi de comptes, obeeixen a modes. De vegades és l'astrologia i altres vegades són les bioenergies.

Però hi ha gent que prefereix creure que les farmacèutiques són poc menys que la personificació de Satanàs a la Terra i que qualsevol cosa que els tregui clientela ha de ser potenciada.

Jo no dic que les farmacèutiques siguin santets, però produeixen productes que compleixen almenys dos requisits: estan força testejats, per la qual cosa la seva toxicitat sol ser limitada i tenen un efecte pràctic (si no, no s'autoritza la seva comercialització). I això, encara que pugui no semblar gaire cosa, ha salvat milions de vides a tot el món, cosa que no es pot dir d'altres pseudoteràpies, que ja ho voldrien per a elles.

3 Comments:

At 9:40 p. m., Blogger Joana said...

Tens tota la raó del món. Totes aquestes "noves ciències" són divertidíssimes, es basen en l'energia vital i totes aquestes coses. Però la que per mi s'emporta la palma de ser dogmàtic és el reiki. I els que diuen que les farmacèutiques fan diners, doncs els que fan els medicaments homeopàtics, ja em direu, perque barats, el que es diu barats, no ho són pas, i no els recepten a la seguretat social!

 
At 1:35 p. m., Blogger Meister said...

A tot Europa, inclòs França, entren per la seguretat social...

 
At 6:47 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

França, primer productor mundial de l'homeopatia. Aquí van estar a punt de fer entrar per la seguretat social la medicina xinesa i les casernes dels Mossos d'Esquadra s'han adequat segons el feng-shui. Vaja, que de disbarats se'n fan a tot Europa...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home