Sant Tornem-hi!

Llegeixo amb estupor a la premsa les noves declaracions-excuses del conseller Huguet en relació al fet que la Cerdanya no estigui inclosa a la ruta del Pirineu comtal. Després de dir-nos que no tenim "cap monument significatiu de l'època" (què deuen ser totes les construccions medievals de la comarca, com la majoria d'esglésies romàniques?) ara ens surt amb una de més bèstia: "el joc de la Cerdanya és l’originalitat de ser una comarca partida" i per això tindrà un Centre d’Acollida Turística (CAT) centrat en la Pau dels Pirineus.

Doncs mira que bé! Ara hem promocionar una de les coses que més odiem: la divisió de la comarca. Sincerament, ho trobo ridícul. L'altre dia, en la presentació del seu recent llibre, en Manel Figuera parlava d'aquest tema. Deia que la frontera sempre havia estat un fet arbitrari que els mateixos cerdans havien procurat de menystenir-la i que quant menys se'n parli, molt millor.

Crec sincerament que té raó. Quant més parlem de la frontera més fonda la fem. Actualment no hi ha controls fronterers (habitualment) i es pot passar lliurement per tota la frontera francoespanyola. Ha desaparegut la Carta Verda i els controls de mercaderies i molts puigcerdanesos tenen la seva residència en pobles de l'Alta Cerdanya amb tota tranquil•litat.

Promoure una cosa que ens ha dividit? Que bé! El parc temàtic de la frontera! Això només se li pot acudir a algú que no ha hagut de patir els problemes d'una frontera estatal plenament operativa com la que teníem en les nostres terres fa només unes poques dècades.

I què posaran al museu? Uns contrabandistes dissecats, amb trabucs i barretines? (perdoneu el sarcasme: ja m'imagino que no anaven vestits així pel mig de les muntanyes).

I després tenim aquesta expressió tan divertida: "La Pau dels Pirineus". Home, jo sempre havia sentit a parlar de "Tractat dels Pirineus". Ara resulta que formarà part de la cultura de la Pau haver-nos deixat perdre bona part del territori. És clar, que era català, no espanyol i no pagava la pena lluitar per ell. En canvi, els espanyols es tornen bojos quan suggereixes que deixin estar Gibraltar o Ceuta i Melilla. Llavors, aquestes minúscules extensions de terra esdevenen glòria de la pàtria.

Però en canvi, del Roselló i l'Alta Cerdanya no se'n recorda ningú de l'Ebre cap a baix. Allò va ser un petit tribut per la "Pau" amb França. Que ja vam veure com n'era d'efectiva quan Napoleó ens va envair "malgrait tout". En fi, senyor Huguet, la Geografia i la Història no són els seus forts...