Animals abandonats

Si hi ha una cosa que no suporto de debò és veure un animal abandonat. No ho entenc. De fet prefereixo no entendre-ho. No crec que hi hagi cap possible justificació per deixar abandonat un pobre animal al qual li hem rigut totes les gràcies quan era petit i ara que és gran, pel motiu que sigui, ens molesta i el deixem a la seva sort.

Va a tongades. Abans de l'estiu o després de festes sol ser habitual veure gats i gossos abandonats. Però és clar, si molts deixen abandonats els seus pares en una residència, què no faran amb un ser que els importa molt menys.

De totes maneres ho trobo repugnant. Almenys una persona té uns drets, pot reclamar, té unes lleis que el defensen. Sovint els animals no deixen de ser considerats com simples objectes. I és evident que no ho són. Gats i gossos, com a mamífers que són, tenen sentiments i pateixen alegria i dolor com nosaltres.

Però ja se sap. El nen vol una mascota i com n'és de cofoia quan és petitona. Però creix i esgarrapa els mobles. Ailàs! Els mobles. Aquesta gran creació de la natura que ha de ser protegida per sobre de tot! O bé arriba l'estiu, volem marxar de vacances i l'animal fa nosa.

És clar que hi ha gosseres, però això és massa complicació. S'agafa l'animal, se'l porta ben lluny perquè no pugui tornar i se'l deixa a la seva sort. I si és el Pirineu, millor, que d'allà segur que no torna, especialment si és hivern!

Ho trobo tan profundament repugnant que no tinc paraules. Ja sé que em direu que pitjor és quan es tracta de nens petits, no ho nego ni li trec la tragèdia del fet, però amb els animals indefensos no puc. És una traïció. La raça humana els va domesticar. Ells van perdre la llibertat i l'esperit de sobreviure lliures a canvi de fer-nos companyia i servei i ara molts de nosaltres els fem servir al nostre albir i després els traïm.