La nostra natura
Aquest cap de setmana he pogut gaudir de la natura cerdana en tot el seu esplendor. Finalment, ha arribat la primavera i amb ella, una mica de caloreta, que ha fet fugir -al menys de moment- el fred del llarg hivern que hem patit enguany.
He pogut visitar diversos indrets de la comarca, per bé que no gaire amunt, perquè a partir de certa cota, encara trobem la neu acumulada amb facilitat. La flora ha començat ha esclatar, els ocells migratoris a tornar i les papallones a volar pels prats cerdans.
Avui volia parlar d'aquesta natura tan meravellosa que tenim però que amb tanta facilitat podem perdre. Per exemple, hi ha papallones que només mengen d'una planta. Si aquesta és escassa i ens la carreguem -per exemple, edificant al seu hàbitat o netejant excessivament un talús- correm el risc de perdre planta i papallona.
El mateix passa amb molts d'altres animals, com tritons i salamandres que viuen als rierols de l'alta muntanya i que són molt sensibles a la contaminació. La llista és molt gran.
Per desgràcia, tot i la creixent sensibilització envers el medi ambient i la biodiversitat, crec que els cerdans -en general- passen olímpicament d'aquests temes. Si cal fer una pista d'esquí, es fa. Si cal edificar uns terrenys, doncs vinga. Si hem d'aixamplar una carretera, vinga màquines i quitrà.
Gairebé mai no hi ha cap cura pel medi natural que es malmet. Perquè allò que per molta gent són simplement quatre herbots o quatre rocs, per a aquells que estimem la natura poden seri veritables meravelles, molts cops al llindar de l'extinció.
Es parla molt del llop o de l'ós, perquè són molt fotogènics i poblen el nostre imaginari col•lectiu, però no es parla gaire dels insectes, de les granotes o de les flors que, a poc a poc, van desapareixent sense que gairebé ningú no se n'adoni. I pel que sembla, sense que a poquíssims els importi un rave.
9 Comments:
si pots, pasat un dia pel barri de sobre de la estació de La Molina, h estan asfaltant tot i volen obrir pistes d'esqui noves i jo que se quantes coses més, ho desgraciaran.
ja em direu
No es pot expressar millor. Total per un que es mori, total per una floreta que culli. Ës molt trist i anar asfaltant el territori. Per cert, una pregunta, divendres passat, per feina vaig pujar a Puigcerdà i entre Alp i Puigcredà vaig veure que havien tret totes les vies del tren, que estan fent?
Estan fent la via nova.
Parlant de flors, avui a Canillo (Andorra) he trobat una zona plena de Soldanella alpina. N'he penjat alguna foto al photoblog. Al mateix lloc una Galanthus nivalis, que deu ser ja l'última, i una Primula elatior. Tenies raó, em vas dir un dia que havent vist la veris i la elatior no les confundria mai.
És una llàstima que no sapiguem la riquesa natural que tenim en la nostra vall. A l'hotel de Prullans que jo dirigeixi hi tenim cada any grups de naturalistes anglesos que venen atrets per la nostra biodiversitat. Les motivacions solen ser la flora, les papallones i els ocells. Des de fa uns anys també acudeix cada juliol un catedràtic anglès anomenat Paul Brownie que ha catalogat i fotografiat 250 espècies de papallones diürnes, mascle i femella. I tots quan venen ens diuen que som la vall amb més biodiversitat floral d'Europa i per això tenim tantes papallones (voliaines. Fa vergonya que ens ho hagin de dir de fora i que no tinguem ni una sola guia de natura de la Cerdanya o del Parc Natural Cadí Moixerò...
Sóc poc coneixedor d'aquesta riquesa natural que tenim però la veritat és que totes aquestes aportacions em fan reflexionar força sobre l'entorn i la nostra societat. Bona feina i bones reflexions Enric!
Núria: quina sana enveja! Aquí en tenim poqueta de Soldanella...
David: el parc Natural ha editat un catàleg de tota la flora del Parc, però és molt tècnic. Fa poc va sortir també una guia pràctica amb fotografies de la flora del Parc. Ara bé, pel que fa a Cerdanya no hi ha res d'específic. Per això des del Grup de Recerca de Cerdanya fa anys que estem preparant una Guia de la Flora de la Cerdanya i el Capcir i també tenim en projecte una guia sobre les aranyes i una altra sobre les papallones.
Tens raó en què ens han de venir de fora per dir-nos allò que és evident: que tenim una riquesa natural enorme.
Per exemple, una eminència internacional en odonats i lepidòpters (libèl·lules i papallones), en Mike Lockwood, ens visita freqüentment i ha realitzat un estudi sobre les espècies amenaçades de la comarca, que publicarem properament.
Per cert, si t'interessen aquests temes, actualment al Museu Cerdà tenim una exposició fotogràfica sobre la Flora d'Alta muntanya de la Cerdanya; el 6 de juny, també al Museu, el Ferran Lloret ens farà una conferència sobre les orquídies del Pirineu; i el 27 de juny, l'Albert Garcia ens donarà una conferència sobre els rèptils i els amfibis de la Cerdanya. També al Museu. Hi esteu tots convidats.
Brau Edicions ha editat una guia de Fauna i Flora del Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb il·lustracions de Toni Llobet. Tot i que sigui de l'àmbit del Parc de l'Alt Pirineu és molt adaptable a la Cerdanya. Jo la faig servir per sortides a la Cerdanya i crec que va prou bé.
Tot i així, és cert que és força greu que els cerdans desconeguem el que tenim i el potencial que això significa.
Moltes gràcies Enric per les teves indicacions.
De fet en Mike Lockwood és qui guia la majoria de grups de naturalistes que venen a l'hotel i ell va ser qui va fer venir el Paul Browning per estudiar les papallones.
Desconeixia la guia del Parc Natural sobre flora. També és cert que finalment l'any passat amb el programa d'ajuts Leader es va coeditar amb el parc una guia bàsica del Parc Natural amb diferents idiomes i que pel sector turístic que ens dirigim a turisme de natura ens anirà molt bé.
La guia del Parc N. de l'Alt Pirineu la veritat és que fa molta enveja i es pot utilitzar perfectament a la Cerdanya. Ho dic des del punt de vista de guia per a amateurs és clar però és força completa.
Si voleu un consell. Quan feu qualsevol guia mireu de posar-hi els noms en anglès doncs la immensa majoria de turisme de natura prové del Regne Unit.
Merci.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home