La nostra natura

Aquest cap de setmana he pogut gaudir de la natura cerdana en tot el seu esplendor. Finalment, ha arribat la primavera i amb ella, una mica de caloreta, que ha fet fugir -al menys de moment- el fred del llarg hivern que hem patit enguany.

He pogut visitar diversos indrets de la comarca, per bé que no gaire amunt, perquè a partir de certa cota, encara trobem la neu acumulada amb facilitat. La flora ha començat ha esclatar, els ocells migratoris a tornar i les papallones a volar pels prats cerdans.

Avui volia parlar d'aquesta natura tan meravellosa que tenim però que amb tanta facilitat podem perdre. Per exemple, hi ha papallones que només mengen d'una planta. Si aquesta és escassa i ens la carreguem -per exemple, edificant al seu hàbitat o netejant excessivament un talús- correm el risc de perdre planta i papallona.

El mateix passa amb molts d'altres animals, com tritons i salamandres que viuen als rierols de l'alta muntanya i que són molt sensibles a la contaminació. La llista és molt gran.

Per desgràcia, tot i la creixent sensibilització envers el medi ambient i la biodiversitat, crec que els cerdans -en general- passen olímpicament d'aquests temes. Si cal fer una pista d'esquí, es fa. Si cal edificar uns terrenys, doncs vinga. Si hem d'aixamplar una carretera, vinga màquines i quitrà.

Gairebé mai no hi ha cap cura pel medi natural que es malmet. Perquè allò que per molta gent són simplement quatre herbots o quatre rocs, per a aquells que estimem la natura poden seri veritables meravelles, molts cops al llindar de l'extinció.

Es parla molt del llop o de l'ós, perquè són molt fotogènics i poblen el nostre imaginari col•lectiu, però no es parla gaire dels insectes, de les granotes o de les flors que, a poc a poc, van desapareixent sense que gairebé ningú no se n'adoni. I pel que sembla, sense que a poquíssims els importi un rave.