28 de maig 2009

Deixeu de plorar

Divendres, davant del Conseller Jordi Ausàs, l'Alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, li va dir que la Cerdanya se sentia menystinguda al procés de creació de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran perquè cap seu territorial venia a Puigcerdà i perquè en tot el debat, la Cerdanya ha quedat completament arraconada.

Alhora, Joan Pous, president del Consell Comarcal de la Cerdanya es queixava pel fet que el Govern de la Generalitat ni s'ha molestat a llegir-se la proposta de llei específica per a la comarca que el Consell li va remetre fa poques setmanes i que tenia la intenció de tornar a remetre-li, aquest cop en persona, al President Montilla quan aquest visités Puigcerdà en ocasió de la col•locació de la primera pedra de l'Hospital Transfronterer.

Des de tots els fronts polítics de la comarca sembla haver-hi una certa unanimitat: a la Cerdanya hi ha desencís en com se l'està tractant en el tema de la Vegueria de l'Alt Pirineu. Sobre aquest fenomen, ja he parlat en altres ocasions.

En primer lloc, els principals responsables són els polítics, que no han promogut un debat serè i ampli sobre l'ordenació territorial a l'Alt Pirineu i, molt específicament, a la Cerdanya.

En segon lloc, del Govern de la Generalitat, que per qüestions de política partidista ha menystingut l'opinió dels representants electes cerdans, tant als membres del Consell Comarcal, com als Alcaldes de la Cerdanya.

I en tercer lloc, a tothom en general, perquè hi regna una certa desorientació, fins i tot diria que por, en aquest tema. Hi ha por a canviar. Hi ha por a perdre pes específic. Hi ha por a quedar absorbits per l'òrbita de la Seu d'Urgell. Hi ha por a no pintar res en la futura Vegueria i hi ha por a haver de desplaçar-se a poblacions allunyades per resoldre segons quins afers.

Perquè per molt que se'ns prometi que cada comarca tindrà una mena de finestreta única on es podran resoldre tots els tràmits, no cal anar gaire lluny per veure que no és així. Avui dia, segons quins afers administratius s'han s'anar a resoldre a Girona o a Lleida, així que no crec que la cosa variï tant i tant amb la nova Vegueria.

Tot i així, sóc optimista. Crec que tard o d'hora s'haurà d'encetar el debat, agradi o no agradi. No es pot imposar un canvi territorial d'aquesta magnitud per les bones. Espero que quan arribi el moment, tothom -especialment els polítics- demostrin tenir una certa magnanimitat i, sobre tot, una mica de sentit comú.

Cal pensar que les comarques de l'Alt Pirineu, tot i les seves especificitats, tenen totes elles problemàtiques comunes i les estratègies per resoldre-les haurien de ser també col•lectives. Això inclou la pagesia, la indústria, les comunicacions i el turisme, per exemple, però també l'habitatge o la producció i distribució d'energia.

És evident que des d'un àmbit unificat serà més fàcil resoldre totes aquestes qüestions. Però no es poden menystenir les pors dels ciutadans, molts dels quals veuen que la Vegueria de l'Alt Pirineu (i Aran) serà econòmicament deficitària segons com es plantegi. Això és un fet i no es pot negar. I sobre aquest fet ha posat llum molts cops en Joan Pous, president del Consell Comarcal, sense que ningú no li hagi respost coherentment com se solucionarà aquesta qüestió.

D'altra banda, la por de Puigcerdà -que actualment és la segona població de l'Alt Pirineu demogràficament, a perdre influència i atractiu econòmic no es pot eludir. Menys, amb una crisi econòmica tan forta com la que ens està afectant. Hi ha por en certs sectors de la Vila de quedar eclipsats per l'emergent Seu d'Urgell.

En aquest sentit voldria dir una cosa que potser no sigui gaire popular a la meva terra, però que és la meva opinió. Jo que sóc progressista i liberal penso que no podem demanar pegats proteccionistes "d'hortet i caseta". Crec que hem mirar més enllà del nostre entorn immediat i que cal tenir amplitud de mires i ambició.

Cal un projecte econòmic i de ciutat molt ben elaborat, amb implicació de tots els sectors productius i ciutadans de la comarca que avui dia, no cal dir-ho, ni existeix ni hi ha cap voluntat que existeixi. Sembla que els polítics, però també la ciutadania en general, estan com anestesiats i no se n'adonen que estan perdent un munt d'oportunitats cada dia que passa i amb aquesta actitud, no anem enlloc.

Podem restar amatents, queixosos que si Tremp, que si la Seu o que si Manresa o si Barcelona ens fan la competència o no ens tenen en compte. Però fóra molt millor per a tothom que tinguéssim un pla d'acció mínimament sòlid, al qual donés suport el teixit productiu de la comarca. Si no, només ens restarà el plor i la queixa estèril.

1 Comments:

At 11:37 p. m., Anonymous David de Prullans said...

Per ser capital de l'Alt Pirineu primer de tot Puigcerdà el que hauria de tenir és un mínim de vocació de capitalitat. I d'això res de res. Puigcerdà ni tant sols és capital real de la Cerdanya doncs hi ha una bona part de la comarca (fins i tot habitants de pobles de la província de Girona)que tenen com a capitalefectiva La Seu (per als estudis, hospital, cultura, comerç, mercat....).
Puigcerdà dóna la sensació que és capital pel turisme però no per als cerdans, La Seu té vocació de capitalitat i si traiem la part sentimental veurem que a la pràctica és així. I creieu que em sap molt greu!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home