14 de maig 2009

No tots són iguals

Una de les crítiques que se m'han fet recentment és que tracto a tots els "foranis", especialment als de l'àrea metropolitana de Barcelona de la mateixa manera. De fet, ha estat una cosa involuntària.

És evident que no tots els barcelonins (i d'altres indrets allunyats del món rural) practiquen el mòbing rural, ni són maleducats, ni pretenen que la Cerdanya o el Pirineu en general siguin una espècie de decorat de cartó pedra, immaculat, inodor i insípid. Hi ha de tot.

Per ser just, he de dir que m'he trobat molts més foranis que coneixen molt bé la Cerdanya que no naturals de la terra, molts dels quals viuen d'esquenes al territori, especialment a les grans poblacions, com Puigcerdà.

Fa una certa vergonya, però s'ha de reconèixer que alguns segons residents es coneixen la comarca i tenen més respecte per ella que bona part dels cerdans de soca-rel. Suposo que molts d'ells s'han comprat una caseta a la Cerdanya no només com una possible inversió, sinó perquè els agrada el territori.

Així, m'he trobat grans coneixedors del món floral, de les papallones, de l'excursionisme, de la geologia, etc, que eren segons residents o simplement, visitants freqüents de la nostra comarca.

És de justícia, doncs, reconèixer-los i agrair-los el seu amor per la nostra terra. Amb ells s'hi pot comptar a l'hora de defensar els nostres interessos, perquè en bona mesura, també són els seus. També ells s'han indignat quan ens han volgut desviar l'aigua del Segre via túnel del Cadí cap al Llobregat o ploren quan hi ha algun incendi que malmet els nostres (seus) boscos.

Per tant, vull deixar clar que no tots són iguals. El que passa és que de vegades, per culpa d'una minoria sorollosa o maleducada, paguen justos per pecadors, però crec que s'han de valorar les coses a la seva justa mesura.

És més, potser sigui per allò de la fe dels conversos, molta gent que ha vingut de fora de la comarca, han esdevingut els principals defensors d'aquesta i, fins i tot, grans dinamitzadors culturals o esportius. No perdem de vista que al Pirineu som poquets i que sempre dependrem en certa mesura de les aportacions exteriors a fi d'evitar perilloses endogàmies.

2 Comments:

At 8:18 p. m., Blogger Joana said...

A mi m'havies fet enfadar! Perque està clar, que les terres per fer cases i camps de golf i altres no les hem venut els de Barcelona. Em comentaven aquest hivern que hi havia un projecte per fer un telecadira a Coll de Pal i que estava aturat perque havia unes salamandres, ho vaig trobar molt lògic i que ja tenim prou telecadires i el que m'ho comentava em va dir, total per quatre salamandres! i és algú de la vall.

 
At 9:45 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Això de les salamandres no ho sabia, però és cert que pels torrents de la zona hi ha força amfibis. És delicios. Ara a veure què es treuen de la màniga per carregar-s'ho :(

I no m'estranya això de "total, per quatre salamandres" d'algú d'aquí, més preocupat per omplir la butxaca que per preservar el patrimoni col·lectiu.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home