Verd i blau

Dissabte pel matí vam anar amb uns amics a un dels racons de Cerdanya que més em fascinen: Prat d'Aguiló, a Montellà. Sorprenentment, estàvem gairebé sols, cosa que no s'explica, ja que era cap de setmana i feia molt bon temps, almenys a primera hora del matí.

Potser perquè els accessos en cotxe són una mica complicats i hi ha uns precipicis de ca l'ample i hi ha poc espai disponible per estacionar els vehicles, això pugui frenar una mica els visitants, però a l'estiu sol estar força ple de cotxes.

Prat d'Aguiló es troba als peus del Cadí, prop del camí que porta al Pas dels Gosolans, a un costat de la vall de Bastanist i s'hi accedeix per una interessant pista forestal que travessa diferents estatges de vegatació i algunes estructures geològiques molt curioses.

A més a més, ofereix una vista espectacular del Baridà i, per descomptat, del Cadí, amb uns prats d'un verd intens, gemats de gencianes d'un blau fosc, amb un cel net i unes tarteres de fons d'allò més imponents.

És un lloc per badar-hi i passejar una estona, per desconnectar de tot i per reconciliar-se amb el món. Afortunadament, encara queden llocs a Cerdanya allunyats de la construcció, la contaminació i la massificació.

Per la tarda, vam visitar un altre indret molt especial: la ruta forestal d'Osseja, on vam dinar amb unes excel•lents vistes al Puigmal i el Pla de Salines, a la carena de la muntanya, frontera entre Espanya i França amb una vista imponent de tota la comarca.

Hi ha molts racons per gaudir de la comarca i alguns són relativament accessibles. Curiosament, tota la gent que solem trobar en aquests llocs és gent de fora de la comarca. Els "aborígens" sembla que no tenen cap interès per la comarca en la qual viuen.