Ara fa trenta anys...

Des de fa uns dies, el web de la Biblioteca Comtat de Cerdanya lluu completament remodelat. A part del nou disseny, molt més modern i atractiu, una de les novetats més sucoses que presenta, segons el meu parer, és la digitalització i accés públic d'una sèrie de documents antics de gran interès.

Potser el que més m'ha agradat, per la càrrega sentimental i divulgadora que té, ha estat poder accedir a tots els exemplars de la revista Rufaca, un dels pocs mitjans de comunicació estrictament ceretans de què, durant molts anys, vam poder gaudir i que molts cops es troba tant a faltar.

Repassant antics números, hom pot veure que les preocupacions que tenim avui dia no eren tan diferents fa trenta anys: la divisió de la comarca, l'estat del català a la Cerdanya, l'Hospital de Puigcerdà, el patrimoni, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, l'ensenyament, l'estat de la pagesia, l'economia comarcal, la construcció, el túnel del Cadí...

No han canviat tant les coses com pugui semblar. És cert que tenim nous objectius i problemes, però llavors ja es parlava d'una vegueria per al Pirineu, dels efectes que comportaria l'obertura del túnel del Cadí, de la pèrdua de la identitat, del declivi del sector primari, dels problemes en les infraestructures bàsiques (carreteres, hospitals, centres educatius, aigua, electricitat) i de transfronterisme, així com moltes més coses que estan a l'ordre del dia.

Avui hem d'afegir a les infraestructures bàsiques, la TDT, internet o la telefonia mòbil. D'netre de les preocupacions de caràcter global, la contaminació, la recollida selectiva d'escombraries o el canvi climàtic que, entre altres coses, pot afectar molt severament la nostra comarca en el tema de l'esquí.

Tot i que una nova generació ha pres les regnes dels municipis i de la comarca, sembla com si existís una mena de gen ceretà que ens posa pals a les rodes i ens impedeix d'avançar en molts aspectes. Perquè parlar trenta anys després de les mateixes coses, no crec que sigui símptoma d'haver fet les coses prou bé. Potser que repassem les pàgines de Rufaca per cercar les claus d'on ens vam perdre i encara no ens hem sabut retrobar...