11 de març 2009

Un fantasma recorre Puigcerdà

L'onada de tancaments de comerços que viu en aquests moments Puigcerdà ha alarmat el sector. No és cap broma. Entre els establiments que tanquen, es traspassen o es reorienten hi ha un bon grapat, la gran majoria al centre de la Vila, cosa que fa molt visible el fenomen. Per què succeeix tot això?

En primer cop, no cal anar gaire lluny: la maleïda crisi. La disminució del consum, la pèrdua de població immigrant, que ha marxat de la comarca i que, per tant, ha deixat de consumir-hi, han hagut d'afectar necessàriament els comerços de la Vila.

En segon lloc, els preus. Puigcerdà no és una població amb preus competitius, precisament. Possiblement ho sigui en alguns sectors, però en la majoria no ho és. Això en part és degut a que els comerciants molts cops han de pagar lloguers molt elevats per poder mantenir els seus establiments en llocs relativament cèntrics (no n'hi ha tants) i l'elevada demanda dispara els preus.

En tercer lloc, l'estacionalitat del turisme. Els caps de setmana solen portar a la comarca masses importants de població, però entre setmana som els que som i viure dels d'aquí no sempre és possible. Potser hi ha massa comerços per una població autòctona relativament reduïda.

En quart lloc, l'augment de la mobilitat de la gent. La Cerdanya ja no és el mercat captiu d'antuvi. Avui dia, sobre tot la gent jove, no té cap mania d'agafar el cotxe i fer 60 quilòmetres (o més) i desplaçar-se a centres poblacionals propers on els productes són més barats. Això i la possibilitat de comprar per internet ha fet que el consum local també hagi disminuït.

I en cinquè lloc, l'endèmic problema de l'aparcament, que o és de pagament o cal anar a cercar-lo a la cinquena forca, cosa força inconvenient si vas carregat de bosses o bé si cau una rufacada d'aquestes tan típiques que ens regala l'hivern cerdà.

Afeigim-hi la poca promoció turística que s'ha fet la darrera dècada de Puigcerdà i la dificultat de vendre una marca turística conjunta amb els municipis veïns o amb d'altres institucions i tindrem tots els ingredients d'un cocktail ben galdós que està deixant sentir les seves esgarrapades al teixit comercial de la Vila.

3 Comments:

At 4:00 p. m., Anonymous sicoris said...

Jo afegiria una altra cosa. penso que molts dels comerços que han obert darrerament, en temps de vaques grasses, estaven orientats exclussivament a vendre al turisme. botigues pensades per fer guanys amb els visitants de cap de setmana o estiu. I des del meu punt de vista això ha esta un error ja que es demostra en el fet que moltes d'aquestes botigues han hagut de tancar. Potser si l'orientació d'aquests comerços hagués estat prioritàriament la venda a gent autòctona això no els hagués passat. Es que tenim la tendència a creure que només es viu dels de fora, a la Cerdanya. Si ens plantegèssim les coses pensant més amb nosaltres potser altra música sonaria, tot i estar en temps de crisi.

 
At 1:44 p. m., Anonymous Anònim said...

Ja sé en què consisteix el nou forfet que estan plantejant de fer amb Sitges: com que allà tenen infraestructura per a aparcar, la gent que vol pujar a Puigcerdà, a través d'aquest forfet, pot deixar el cotxe a Sitges i des d'allà els pujaran en autocar.

 
At 11:28 p. m., Anonymous Anònim said...

Jo crec que el gran problema de la Cerdanya es que tots el ous se'n posat el mateix cistell, la segona residencia, la que ha fet que la agricultor es fes promotor o senzillem venia els seus camps deixant l'ofici, jo no se pas don deuen creure que surten las costelles que es venen els fins de setmana. , sol cal contar els remats de xais que hi havia els anys 60 i els que queden actualment possiblement una sortida per el jovent seria anar a buscar la excel·lència amb productes concret com fa l'Albert Pons de Meranges. .......Em oblidat totalment el turisme tan nacional com internacional i no serà per las possibilitats que te la comarca que son moltes , no s'entén la poca promoció institucional, ho pot ser que la promoció turística tinguin interessos oposat a la segona residencia?
No es pot entendre que una comarca que es consideri turística perdi hotels amb bes de crear-ne. Peró sol cal contar els hotels que hi havia els any 60 i els que queden actualment, on son el hotel Europa, Sala, Mº Victoria, Nuria, Internacional ,Hotel de llívia, Tixaire ,Rita..., senyors anem enrere y la única possibilitat que tenim es el turisme perquè de una segona residencia amb una ocupació mitjana de 20 dies l'any no es pot viure, anem a buscar els turistes a Rússia, China o inclús a Madrid per que no , on sigui , cal una obertura de mires i comença ja.
Isidre, Cerdà que viu a Barcelona i mira els bosc desde fora.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home