10 de març 2009

Ja no hi són

De vegades que cal que vinguin de fora per recordar-nos les coses més evidents. Ahir vaig dinar amb uns parents que feia temps que no venien i una de les coses que es van comentar és que a Puigcerdà ja no queden horts amb perers. Potser en queda algun de ben amagat, però allò que es diuen "peres de Puigcerdà", només conec una explotació... a Sant Martí d'Aravó, al municipi de Guils de Cerdanya.

Aquells grans horts de la zona de Sant Marc han desaparegut. Els pocs horts urbans que en cultivaven també han passat a millor vida. Fins i tot el projecte de recuperar un hort de perers al costat del pati de l'Institut de Puigcerdà sembla haver quedat arraconat a l'oblit per culpa de la manca de diners per a aquestes (i tantes d'altres) coses.

Em pregunto si d'aquí uns anys passarà el mateix amb el nap de Talltendre, la col d'hivern o les trumfes. Potser tot serà ciment i haurem d'anar a comprar el menjar típic cerdà a l'Alt Urgell o al Ripollès. No m'estranyaria gens.

Només tenim ulls pel sector serveis i per a la construcció? És que no ens adonem a quin lloc ens ha portat aquest monocultiu? Hem passat de viure gairebé només del sector primari a viure gairebé del tot del sector totxo. És que no coneixem l'equilibri?

Fa molt de temps que reivindico una reinversió econòmica al sector primari. Evidentment, no parlo d'un sector primari com el de fa vint anys. Aquell model resta exhaurit. Per dir-ho gràficament, potser no es tracta de vendre una capsa amb vint-i-quatre pomes, sinó vint-i-quatre capses amb una poma a dins.

Els sectors dels delicatessen i dels productes de qualitat no van pas de baixa. El que passa és que hem de pensar que el nostre sector primari requereix d'una certa industrialització. No val allò de vendre uns quants formatgets o uns quants pots de melmelada, recepta de l'àvia. Això està bé per donar de menjar a un parell de famílies, però si volem tenir una certa potència econòmica i que els nostres productes siguin reconeguts arreu, caldrà quelcom més que la botigueta de productes típics.

6 Comments:

At 2:45 p. m., Anonymous AJ said...

naps de talltendre? jeje lány passat ja gairebe no en varen plantar. I a les botigues de puigcerda en venien pero eren de ves a saver de quin lloc eren.

 
At 3:15 p. m., Anonymous jordi said...

El tema dels horts de Sant Marc, es perque van patir una malaltia i els van tenir que arrencar. A la Seu d'Urgell tenim tota la pera de Puigcerdà que volguem. Trist però real.

 
At 11:03 a. m., Anonymous Anònim said...

Bon article! El podríem incloure al llibre potser?
Cuida't.

 
At 11:33 p. m., Anonymous Anònim said...

No tan sols no trovem parers, sinó que tampoc hi han horts, ja que parlo en primera persona, fa me d'un any que busco un hort per que el meu sogre que està a punt de juvilar-se passi l'estona i no en trovo, ni a particulars ni a les immoviliaries...

 
At 12:09 a. m., Anonymous David de Prullans said...

Estic molt d'acord amb el teu article. Només vull indicar que les pereres de Puigcerdà es van haver de tallar i cremar perquè va entrar de França la malaltia anomenada FOC BACTERIÀ anomenada així perquè les fulles es tornen negres de cop com si haguessin estat cremades. Actualment hi ha una zona de quarentena que afecta també altres rosàcees de jardí. Sembla ser que la malaltia de moment està controlada.

 
At 9:26 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Sí, David, és cert això del foc verd. Ho vaig comentar en un altre post. Per desgràcia, llavors, tampoc hi quedaven ja gaires, de pereres a Puigcerdà :(

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home