Il Trovatore, a Sabadell

Diumenge per la tarda vaig anar al Teatre Municipal La Faràndula, de Sabadell a veure l'òpera de Verdi 'Il trovatore'. El teatre estava ple de gom a gom i la representació va ser un èxit gairebé total.

El director d'orquestra va ser n'Elio Orciuolo, que va dirigir l'Orquestra Simfònica del Vallès, que va interpretar l'òpera magníficament.

L'escenografia, molt encertada, força austera, però espectacular alhora, jugava a més a més amb uns bons efectes d'il•luminació. S'ha de tenir en compte que al llarg de l'òpera es produeixen set canvis de decorats i que si aquests fossin excessivament complexos, dificultaria molt el seu canvi. Tot i així, l'efecte final aconseguit va ser molt notable.

I pel que fa a la part vocal en sí, molt bona, deixant de banda l'actuació del tenor, que va ser fluixeta, amb poca potència vocal i algun gall. Destacable la magnífica actuació del baríton en el paper del Comte de Luna (Ismael Pons), un dels més aplaudits, una bona interpretació per part de la soprano, en el paper de Leonora (Maribel Ortega) i una excel•lent actuació i cant de la mezzo, M. Luisa Corbacho en el paper d'Azucena, que va fer enormement creïble.

Els cors també van estar a l'alçada de l'espectacle i no només van interpretar bé la partitura, sinó que van lluir-se amb una bona escenografia i coreografia.

'Il trovatore' és una de les òperes més emblemàtiques de Giuseppe Verdi i tracta d'una història d'amor a tres bandes entre dos germans que no saben que ho són i una mare gitana venjativa, que vol rendre comptes per la mort a la foguera de la seva mare. De fet, per mi, el personatge central de l'obra no és el trovador, sinó Azucena, que fa un paperàs tràgic digne d'una obra de Shakespeare.

L'òpera conté moments lírics impagables, com alguna de les àries de la soprano o el final, naturalment i algunes escenes melòdiques molt conegudes, com l'ària del tenor 'Di questa pira', una de les més conegudes de l'univers operístic.