11 de febrer 2009

Persistència

Continua nevant a la Cerdanya. La veritat és que portem uns mesos que quan no neva, fa un fred que pela i quan no, bufa el vent. Les estacions d'esquí -i tot aquell que viu directament o indirecta de la neu- no es podran queixar pas aquest any. Però...

... però sembla ser que tot i que l'or blanc continua caient del cel, la crisi està fent de les seves. Potser les estacions d'esquí són les que menys ho noten, però la resta de sectors econòmics n'estan afectats.

Una persona ho definia clarament en poques paraules: "Feia molts anys que no veia nevar tant i que el negoci no m'anava tan malament". I és que no només ha de caure la neu: ha d'haver gent que vingui a gaudir-ne i es deixi els diners, per tal que aquests flueixin i això no està passant.

Malgrat tot, la Cerdanya s'està beneficiant d'un altre fenomen lligat a la crisi: molta gent que abans marxava molt més lluny (als Alps, per exemple), enguany s'han quedat per aquí perquè no es podien permetre una despesa tan gran.

I no tothom en surt perjudicat. Les crisis, com li agrada dir a certs gurus de l'economia, també són fonts d'oportunitats. Així, alguns restaurants omplen més ara que abans, simplement pel fet de tenir menús a preus competitius.

Crec que avui dia es pot veure clarament si un local té els preus alts o baixos: només cal veure quanta gent hi ha dins. No falla gaire. He fet la prova en uns quants i la regla es compleix força bé.

Tot i així, alguns establiments no ho han entès així i han apujat preus, com deia en un altre post, cosa que potser compensarà el descens de clients, però que pot produir un efecte pervers: que no hi vagi ningú.

Perquè, a veure, per quins set sous he d'anar a prendre una cervesa o un refresc a un local que em cobra 3 euros si el del costat em cobra 2? Potser el local del costat no tindrà tant glamour o serà més atrotinat, però si surto amb una certa freqüència, ho tindré en compte. La gent es mira molt l'euro darrerament, cosa que tant de bo hagués fet abans i potser la taxa d'endeutament no fóra ara mateix tan astronòmica.

Però continua nevant i les tendències no canvien gaire. L'home és un animal de costums i li costa molt canviar, llevat de situacions crítiques. I aquesta potser ho sigui. Caldrà estar amatents per veure com l'actual cojuntura far variar tendències molt arrelades, qui sap si, potser, per sempre més.