El llarg hivern

És ben bé cert que a la Cerdanya només tenim dues estacions: l'hivern i la de la Renfe. Torna a nevar un altre cop i aquest hivern se m'està fent llarg, llarg... Ja m'ho vaig pensar quan vaig veure que els freds començaven al mes d'octubre, però llavors només era una sospita: l'hivern serà llarg. Ara, però, la sospita ha esdevingut realitat i sembla que tenim hivern per estona.

Si bé m'encanta viure a la Cerdanya, trobo que aquest és l'aspecte més irritant del nostre medi natural: la durada llarguíssima de l'hivern. És gairebé mig any, perquè la tardor ens dura un mes, si fa no fa com la primavera. La resta és hivern, hivernet i hivernàs. A escollir segons l'any.

De vegades, no neva però fa un fred que pela. De vegades, a més fa fred. Un front fred rere un front fred ens van presentant els seus respectes. Alguna apagada per recordar-nos que vivim a la muntanya d'un país que presumeix de civilitzat però amb unes infraestructures de joguina. I el vent bufant pels carrers foscos i glaçats dels pobles cerdans.

Per sort, a partir del març, el dia allarga força i hom no té aquella sensació que el dia ha passat en un sospir, però tot i així, l'hivern sol ser dur. Clar que ens queixem per vici. Com devien ser els hiverns de fa un segle, sense calefacció central, sense gas, ni gasoil ni radiadors elèctrics, sense servei de neteja de la neu per carrers i camins (que carreteres ni devia haver), amb construccions senzilles sense aïllaments i amb roba i sabates de materials simples, res d'alta tecnologia?

I la gent bé que sobrevivia! Bé, potser no tots, però la gent s'hi adaptava. Ara, ens queixem per vici. Tot i així, si surts de la Cerdanya i te'n vas a prop de la costa o, simplement, de la Catalunya central, es veu clarament que allà ja ha arribat la primavera. Els ametllers estan en flor, les muntanyes verdegen i els ocells retornen. Aquí, encara està tot pelat, a la muntanya hi ha força neu i el dia encara és fosc, sense aquella dolçor dels dies primaverals.

Finalment, ens arribarà la primavera i ens agafarà desprevinguts. Seran quatre dies mal comptats, que caldrà aprofitar a marxes forçades, perquè passaran en un tres i no res i després l'estiu, que tampoc és que sigui excessivament llarg. Però de moment, haurem de conformar-nos veient com cauen els flocs de neu...