Jugant amb foc

De vegades em penso que certs polítics, quan no tenen problemes, se'ls inventen. O pitjor: quan tenen problemes que no saben com resoldre, se n'inventen uns d'inexistents i vinga a tocar la viola de gamba.

M'estic referint concretament a l'assumpte europeu de limitar de tal manera les festes amb foc que per veure-les es necessitarà poc menys que un telescopi, ja que demanen una separació enorme entre el foc o la pirotècnia i el públic participant. Us podeu imaginar: diables, correfocs, la Patum, els dracs, la Fia-Faia, les fogueres de Sant Joan, etc.

El Parlament Europeu, que no deixa de ser una mena de parlament de joguina, tot i que és l'única institució europea escollida democràticament, com que no pot legislar en res massa important, es dedica a posar normes i més normes sobre coses que, comptat i debatut, se les podia haver estalviades tranquil•lament i tots tan contents.

Fa poc, se'ns va dir que el tortell de Reis passaria a la història, perquè això de posar un element estrany (una fava, un rei) en un producte alimentari era poc menys que una abominació. Tothom sap que el dia de Reis, les urgències dels hospitals es col•lapsen degut a la enorme quantitat de ciutadans que corren a que els treguin els reis de la gola que, accidentalment s'han empassat. Per favor!

Ara ens ha tocat el rebre a una tradició tan nostrada com el foc. Aquest element de celebració es perd a la nit dels temps i no és exclusiu de la regió mediterrània. No acabo d'entendre a què ve tanta preocupació quan ningú no els ha demanat res des dels països que, en teoria, hauríem d'estar més preocupats pel tema.

Total, que al final, l'administració europea s'acaba veient com un monstre burocràtic, regit per capsigranys, la funció principal de la qual és tocar-nos allò que no sona, tant i tant sovint com sigui possible. Després es queixen que a les eleccions europees no va a votar ningú...