In situ

A l'església d'Estamariu, a l'Alt Urgell, han finalitzat les obres de restauració i condicionament del seu conjunt pictòric trobat fa uns anys per casualitat. Les pintures, que són magnífiques i que ben valen una visita, han estat deixades al lloc on es van trobar, a diferència de molt del nostre patrimoni pirinenc, escampat arreu del món.

A començament de segle XX, una bona part del patrimoni artístic pirinenc, gairebé sempre deixat de la mà de Déu, va ser comprat o de vegades robat i portat amb discreció als Museus que llavors naixien a Barcelona o bé a altres ciutats del món.

Almenys, aquestes obres han sobreviscut als atacs dels vàndals i dels expoliadors privats, però en certa manera, no deixa de ser un altre tipus d'expoliació, ja que les obres d'art original no es troben a l'indret on eren i on van ser pensades i ideades, sinó en un lloc molt distant, sense un cert context arquitectònic que les faci entenedores.

Posteriorment, a finals dels anys 30, per obra dels anarquistes i també com a conseqüència de la Guerra civil espanyola, moltes obres d'art del Pirineu van ser robades o directament destruïdes. El bisbat d'Urgell té el trist demèrit d'haver perdut en pocs dies allò que els segles havien anat respectant: esglésies, talles, esculptures, retaules...

I el que va sobreviure a aquest horror, en bona part va acabar essent venut legalment per cert clergat cobdiciós i irrespetuós amb el patrimoni artístic del país. Això, les peces que no van ser directament robades i posades a subhasta a floreixent mercat negre internacional de bens artístics.

La Generalitat de Catalunya es va comprometre fa anys, si no a retornar part del patrimoni que rau als museus barcelonins, sí almenys a fer còpies idèntiques de certes talles i exposar-les a les esglésies d'on van ser sustretes. Però a hores d'ara, això no deixa de ser una promesa incomplerta més.

També a Puigcerdà fa temps que esperem que ens retornin de Barcelona el Trasllat del Llibre Verd, que va ser robat sense cap mania a començament de segle XX i que ara els mateixos que no paren de reclamar els papers de Salamanca, no volen tornar als seus legítims propietaris.

Per sort, a Estamariu han tingut millor sort i no se'ls han endut una part de la seva essència, de la seva història i podran gaudir-ne per molt de temps. Enhorabona!