06 de novembre 2008

Aquí també en tenim, d'urbanites

Ahir llegia a l'edició andorrana de El Periódico de Catalunya un article del Sr. Joan Pous, president del Consell comarcal de la Cerdanya parlant, entre d'altres coses, sobre els problemes que comporta tenir animals salvatges com l'ós a les nostres muntanyes.

De bon començament, inicia l'article carregant contra la gent de fora, que què s'han cregut a voler convertir el Pirineu en un parc temàtic i tot tractant-los d'urbanites ecologistes despectivament, com si ser urbanita i ecologista fos un pecat molt lleig.

Acte seguit, diu que les muntanyes són les nostres platges i que si a la platja es maten meduses per tal que els ciutadans es puguin banyar amb tranquil•litat, nosaltres hauríem de preocupar-nos de no tenir óssos que es poguessin cruspir els nostres nobles visitants, que la pela és la pela i cal escurar-los bé les butxaques.

En primer lloc, trobo d'un cinisme irredent criticar la conversió del Pirineu en parc temàtic i després dir que ens n'hem d'aprofitar. En què quedem, senyor Pous?

En segon lloc, comparar les meduses, uns animals invertebrats molt abundants i que proliferen fàcilment amb els óssos, uns mamífers molt escassos que hem perseguit fins a l'extinció, em sembla confundir la gimnàstica amb la magnèsia i dóna una idea dels coneixements de zoologia que deu tenir aquest bon senyor.

Clar que no m'hauria de sorprendre. Ell sempre ha estat un fervorós defensor d'explotar la muntanya tant com es pugui. Encara recordo la seva proposta de fer pagar a la gent que volgués anar a la muntanya. Home, que cal limitar l'accés al medi és evident. És per això que tenim figures de protecció legals com els Parcs Naturals. Però d'aquí a fer pagar, hi ha una gran diferència.

Més que res, perquè dubto moltíssim que els hipotètics diners recaptats revertissin en el medi. Més aviat, anirien a parar a la butxaca dels funcionaris que es contractarien per -suposadament- controlar l'accés al medi. Però tots sabem després què passa: que si els amics, que si els de segona residència que no se'ns emprenyin i marxin... total, que al final els únics que no podríem anar a la muntanya sense pagar seríem els terrassans.

A mi em sembla que voler que la muntanya sigui molt maca, estigui ben cuidada però sense l'equilibri ecològic que representen els grans predadors és una solemne tonteria. Potser sí que hi ha molts urbanites verds a Barcelona, però també hi ha urbanites amb boina a la Cerdanya.

2 Comments:

At 3:30 p. m., Blogger Joan deu Peiroton said...

Enric, si et ve de gust, pots signar contra la captura de l'ossa Hvala, això té lòc a la planta nova i unitària:
http://www.sosossospirineu.org/
Necessitem que la gent a favor de la presència de l'ós al Pirineu es facin sentir!!!

 
At 4:54 p. m., Anonymous pep said...

encara sort que es jubila l'any que ve.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home