12 de febrer 2008

Ironies del món modern

A Barcelona s’està celebrant una fira sobre les últimes novetats en telèfons mòbils. A Puigcerdà, durant tota la tarda del dia 11 de febrer hem estat sense internet i amb problemes de cobertura dels mòbils degut a un accident en unes obres al Berguedà. Irònic, oi?

Ahir, a La Vanguardia, un lector publicava una carta on enviava uns horaris de tren de la línia Barcelona-Puigcerdà de fa 70 anys. El trajecte Barcelona-Vic es cobria en menys temps que avui dia. Fascinant, no?

D’exemples com els dos anteriors en podríem trobar un munt, estic convençut, només amb cercar una mica. I potser sense cercar, també. Si Catalunya es troba clarament discriminada respecte de la resta de l’estat pel que fa a inversions, molt em temo que la Cerdanya, tot i algunes millores realitzades els darrers anys, continua patint defectes estructurals bàsics.

Dels dos temes en qüestió n’he parlat a bastament en aquest bloc. Tot i així, no sembla que els polítics, especialment els de l’àrea metropolitana, perdin la son per nosaltres, els habitants de la muntanya. A fi de comptes, si ells vénen a passar un cap de setmana i se’n va la llum i no poden veure el partit de futbol a la tele, agafen el cotxe i se’n van a la comarca veïna i assumpte solucionat.

Nosaltres no podem marxar a un altre lloc fins que s’arrangin els problemes, perquè no ens poden endur les cases, les escoles, els hospitals o les empreses a una comarca veïna una estoneta.

Banda ampla? Un tren ràpid? Això són utopies per al Pirineu! I encara ens podem donar amb un canto a les dents per tenir el que tenim, perquè en altres indrets de la nostra serralada, encara estan en pitjors condicions. És clar que això no compensa les mancances que nosaltres patim endèmicament.

Si llegiu la Constitució espanyola, trobareu un article on es parla d’una protecció especial per a les zones de muntanya:


Artículo 130

1. Los poderes públicos atenderán a la modernización y desarrollo de todos los sectores económicos y, en particular, de la agricultura, de la ganadería, de la pesca y de la artesanía, a fin de equiparar el nivel de vida de todos los españoles.

2. Con el mismo fin, se dispensará un tratamiento especial a las zonas de montaña.


Aquest deu ser un dels articles més ignorats, com el de la protecció del medi ambient o el del dret a un habitatge digne. Són aquell tipus d’articles que es posen per fer maco però que, pel que sembla, mai no hi ha hagut intenció de complir.

Posats a proposar, podrien fer una fira sobre les mancances del país. Estic convençut que moltíssima gent faria aportacions massives i els nostres governants estarien informats de primera mà de les greus mancances que pateix Catalunya. Però millor que no ho fem, no sigui que se sentissin obligats moralment a solucionar alguna cosa. Millor fotre-li les culpes els uns als altres.

2 Comments:

At 2:35 a. m., Anonymous jordi said...

Artículo 130

1. Los poderes públicos atenderán a la modernización y desarrollo de todos los sectores económicos y, en particular, de la agricultura, de la ganadería, de la pesca y de la artesanía, a fin de equiparar el nivel de vida de todos los españoles.

2. Con el mismo fin, se dispensará un tratamiento especial a las zonas de montaña.
I després s'estranyen de que volem tenir un estat sense ells.
Son coses com aquestes les que em tornen mes independentista del que soc.

 
At 1:21 p. m., Anonymous David Isern i Casanovas said...

Incloure l'especificitat de la muntanya en la Constitució i el l'Estatut va ser un fet de vital importància que van aconseguir els GAP (Grups de l'Alt Pirineu) però malauradament tot va quedar en paper i bones intencions perquè durant aquests 30 anys ni tant sols els pocs polítics pirinencs han lluitat per tal que s'apliqués.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home